Talk to me fa certa aquella màxima que diu que la història seria molt diferent si enlloc d'explicar-la els caçadors, l'expliquessin els lleons. En aquest film, tercera pel·lícula de la també actriu Kasi Lemmons, la història l'expliquen els "lleons", és a dir, els afroamericans que van protagonitzar la lluita per la igualtat a l'Amèrica dels seixanta, abans i sobretot després de la mort de Martin Luther King. El film, que es va poder veure en preestrena a la passada Mostra de Cinema de Mataró, s’estrena ara comercialment en un moment en què el senador demòcrata Barack Obama ha posat aquest debat de nou de plena actualitat.
Talk to Me està basada en la vida del presentador de ràdio i televisió Ralph Waldo Petey, Greene, un personatge de passat obscur que es va convertir en la veu de l’esperança d’una nova època per als americans d’origen africà. Des del seu programa de música soul fou un dels agitadors i lluitadors contra el segregacionisme del Washington de la dècada dels anys seixanta. Els seus comentaris antiracistes van provocar més d’un conflicte tant a l’emissora com als carrers, però la seva lluita va contribuir finalment al canvi social.
El film aconsegueix superar l’encotillada estructura de "vida de sant" amb aires de telefilm gràcies al ritme dels himnes soul de la Motown i, sobretot, a la personalitat que Don Cheadle aconsegueix imprimir en el seu personatge, secundat per un interessant planter de secundaris entre els quals destaca Chiwetel Ejiofor. El punt de vista des del qual està relatada Talk to me aporta també una dimensió reivindicativa a una pel·lícula que podria considerar-se una versió amable i apta per a tots els públics de la sempre combativa filmografia d’Spike Lee.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada