La vida i l'obra del pintor eslovè Zoran Music* està marcada pel seu pas pel camp de Dachau i pel procés d'acceptació i de superació del dol que defineix tota la seva trajectòria artística. Dels despreocupats paisatges dàlmates i les lluminoses postals venecianes a una abstracció absoluta que anul·la la seva identitat i essència, com un pas previ necessari per fer aflorar la veritat més dolorosa. Els morts, piles de cadàvers oblidats en el fons de la memòria, apareixen com terribles fantasmes entre un desert boirós, amb un avís esfereïdor: No serem els últims. A partir d'aquí, el silenci... "Tota la meva pintura tracta d'un únic tema: aquest desèrtic paisatge que és la vida", diu l'artista. Un terrible desert existencial.
* Absolutament imprescindible l'exposició de la Pedrera. Aquí més informació.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada