La família

El microcosmos familiar, amb les seves complexitats, els seus afectes i els seus conflictes, és una infinita font d’inspiració pel cinema. Els retrats de les relacions familiars reprodueixen, a petita escala, el millor i el pitjor de la nostra societat i dels nostres valors, i per això moltes pel·lícules parteixen de la família com a eix central per parlar, en realitat, de temes més generals. Una de les millors pel·lícules de la història del cinema, El Padrino, té les relacions familiars com un dels seus temes de fons, en les relacions dels membres de la famiglia Corleone s’hi donen tots els matisos de l’espectre sentimental, des de l’amor fins a l’odi, de la lleialtat a la venjança. A la pel·lícula Celebración, la superficial placidesa d’un retrobament familiar amaga la corrupció dels sentiments. Molts títols han mostrat també la complexitat dels diferents rols familiars: des de l’amable visió dels dubtes d’un pare que veu com la seva filla es fa adulta a El padre de la novia fins als terrorífics extrems als quals és capaç d’arribar una mare pel seu fill, a La semilla del diablo. Enmig, un miler de títols han abordat la temàtica familiar: A casa por vacaciones mostra la insoportable necessitat de retrobar-se amb la família; Beautiful girls, la dificultat d’assumir el compromís de formar-ne una de pròpia; Oriente es oriente o, més recentment, Mil años de oración, aborden com les famílies poden fins i tot superar les diferències culturals; encara en cartellera, Diario de una niñera moralitza sobre la necessitat de compromís dels pares i mares cap els seus fills. Aquests són només quatre títols escollits a l’atzar que conviden a recuperar un "vici" perdut, el de la família reunida a l’entorn de la taula conversant i compartint inquietuds en un mateix temps i espai.

Article publicat a la revista Valors