La vida de los otros, pel·lícula que «va treure» a El laberinto del fauno l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera explica una història universal sobre la presa de consciència i la solidaritat humana. Ho fa en el context de l’Alemanya comunista i resseguint la vida grisa d’un agent de l’Stasi encarregat d’espiar una parella d’artistes per trobar alguna prova de subversivitat. L’observació solitària i silenciosa d’aquesta parella causa l’efecte contrari en el trist agent secret, que, de mica en mica es va sentint atret per unes idees que li han estat negades i que s’acaba sentint impulsat a actuar –en contra dels seus principis– per tal de preservar-les.
Deia Albert Einstein que el mal preval quan els homes bons deixen d’actuar. Potser el director, Florian Henckel von Donnersmarck (i també els autors de la banda sonora, Gabriel Yared i Stéphane Moucha, que han compost la Sonata per un home bo) tenia al cap aquesta frase que d’alguna manera sintetitza La vida de los otros.
A la pel·lícula se li pot tirar en cara l’excessiva dependència d’un guió calculat al mil·límetre per crear suspens quan cal i també per tocar la fibra en el punt just, tot i que també es trobar a faltar més profunditat en el retrat psicològic dels personatges i les seves motivacions. Les interpretacions dels actors, especialment la d’Ulrich Mühe, salven la pel·lícula de les seves pròpies trampes. Potser per això el film, al final, acaba resultant tant o més interessant com a retrat d’una època de persecucions i repressió.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada