Dissabte dia 3 vam fer una expedició fins a Mollet, on aquest passat cap de setmana s'ha celebrat el Festival de Cinema Asiàtic Hannya. El certamen, que a l'espai Isidor vam descobrir l'any passat, en només quatre edicions sembla haver consolidat un públic força fidel gràcies a una programació reduida però de bon nivell i gran interès.
La sala del Mercat Vell estava pràcticament plena per veure Paprika, una autèntica joia del manga obra d'un dels grans animadors nipons del moment, Satoshi Kon. El director de Perfect blue i Millenium Actress porta molt lluny el surrealisme ja present en els seus films anteriors en una pel·lícula que desborda imaginació, energia i talent pels quatre costats.
L'argument gira al voltant d'un invent científic que permet gravar els somnis de les persones en imatges, una coartada perfecte per barrejar realitat i ficció en un film que tan aviat recorda a Desafio total com a Matrix o remet directament al món oníric de David Lynch i fins i tot de Michel Gondry.
Però Paprika és molt més que una col·lecció de cites il·lustrades; amb aquest fascinant festival d'imatges el director també construeix un discurs crític a voltant de la capacitat inhibidora de la societat del consum: què simbolitza sinó la pesada rua d'objectes inútils que, com a trist leit-motiv del film, es va apoderant dels somnis dels humans? I en contraposició, un cant al cinema com una via per il·luminar i alliberar els humans i les seves fantasies.
Technorati Tags: cinema
2 comentaris :
També vaig anar-hi! Realment sorprenent Paprika, lo millor de la mostra juntament amb Exiled. Molt bona l'apreciació de la rua... Salutacions
Exiled la vaig veure a Sitges. Paprika em va deixar amb la boca oberta...
Publica un comentari a l'entrada