Sitges ens ha portat un Johnny To per a cada ocasió.
El To juganer i irònic, esteticista i senzillament brillant el trobem a Exiled, o la demostració de com es pot fer una pel·lícula PER-FEC-TE. El director de Hong Kong explica una dura però entranyable història d'amistat i honor tenyida d'aquell fatalisme que sempre acompanya els eterns perdedors. Exiled mostra el retrobament de cinc amics, membres de la mateixa banda. Quatre d'ells arriben a una ordre directe d'executar al cinquè, fins aleshores exiliat per evitar precisament, que el cap de la banda el fes liquidar. Els quatre sicaris decideixen prioritzar el companyerisme per sobre de les instruccions del cap de la triada, en una mena de joc del gat i la rata on la mala sort es torna en el jugador més hàbil. Espectaculars seqüències de tirotejos coreografiats com si fossin números d'il·lusionisme -amb llaunes i portes voladores- s'intercalen amb els retrats plens de tendresa i humor d'aquests cinc personatges i la seva relació d'amistat.
El Johnny To més auster, sec i contundent reprèn el seu particular retrat de les interioritats de les triades de Hong Kong a Election 2, una pel·lícula sobre el procés "democràtic" d'elecció d'un nou padrí de la triada, del qual NO s'hauria d'agafar cap idea de cara a la campanya electoral que ens ve a sobre. Si a la primera part d'Election Johnnie To es centrava en l'ambició i l'afany de poder, a la segona part mostra fins a on es pot arribar per conservar els negocis i quanta sang es pot vessar per fer més i més i més diners. Amb aquesta excel·lent seqüela, To també surt dels foscos laberints de l'organització criminal xinesa per mostrar amb molta mala llet com les corrupteles s'extenen a estaments força més visibles i respectables (els empresaris, la policia, el govern...) de la societat.
I a totes dues pel·lícules hi apareix Simon Yam. Debilitats que té una...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada