diumenge, d’octubre 15

Directors en directe



Kiyoshi Kurosawa va explicar en roda de premsa a Sitges que ell no ha tingut absolutament res a veure amb el remake americà de Kairo (aka Pulse), que ni tant sols l'ha vist i que només s'ha fet "una foto al costat del cartell de la pel·lícula". La seva és una bona demostració de l'elegància dels nipons per tirar pilotes fora i no haver de parlar en públic sobre la porqueria en què han convertit la seva obra mestra: d'una angoixosa reflexió sobre la soledat i la incomunicació humana a una cadena de morts en un institut que recurreix al pitjor d'entre els pitjors trucs de fira, el del cop de música per espantar l'espectador. Ara bé, i per ser justos, el desastre del Pulse americà no disculpa Kurosawa del despropòsit de la seva pròpia pel·lícula Loft, un intent fallit de concentrar en un únic film totes les seves inquietuts visuals i filosòfiques, però que es perd quan intenta lligar tres trames sobre fantasmes turmentats dels passat en un mateix guió sense cap ni peus.



Terry Gilliam va tornar a passejar el seu bon humor i les seves camises hawaianes pel festival, on va presentar, amb un any de retard, la bogeria al·lucinògena Tideland. La presentació a l'Auditori ens va regalar un dels moments més hilarants del Sitges 2006, gràcies a la cagada de la presentadora Fina Brunet, que va presentar la pel·lícula com a Timeline. Gilliam, tot content, va celebrar l'oportunitat de veure "una pel·lícula que no he vist mai, Timeline", encara que de seguida va puntualitzar les seves paraules: "espero que en realitat veiem la meva pel·lícula, Timeman". La sala es va omplir de les rialles de tots els presents excepte les de la Fina Brunet, que devia estar pensant com n'és d'absurd l'humor pythonesc. Gilliam va explicar que Tideland -o Timeline o Timeman, com vulgueu- li havia permès, amb 64 anys, descobrir l'infant que porta dins: "i és una nena!", va afegir. Sobre l'esgotadora experiència mental de veure Tideland, que és una mena d'Alícia en el país de les maravelles ionquis-, en parlarem en una altra ocasió...