Agafeu blockbuster de referència del cinema d'acció de Hong Kong. Podeu fer veure que no l'heu vist perquè aquest cinema no va amb vosaltres. Substitutiu els actors asiàtics per bledes assoleiades ianquis. Col·loqueu un Jack Nicholson histriònic i descabellat per elevar el catxet del film. Feu que tots els actors cridin, peguin i s'insultin més que a la versió xinesa. Sobretot conserveu intactes les bones idees i les sorpreses del guió original -que això és el que més impactarà l'audiència-, però hi podeu afegir girs o detalls de collita pròpia que no aportin res de res perquè així no us puguin acusar d'haver fet una mala fotocòpia: recordeu que sou AUTORS AMERICANS, no simples directors d'ofici de Hong Kong. Estireu el metratge una hora més amb detalls suplerflus, psicoanàlisis barat i sexe. No us deixeu la cançó dels Rolling Stones!
Dues hores i mitja de pel·lícula més tard us puc dir, definitivament, que jo em quedo amb Infernal Affairs.
Technorati Tags: cinema
7 comentaris :
Encara no l'he vist però jo també em quedo amb Infernal Affairs. Els meus amics es riuen de mi perque el meu gènere favorit és "Thrillers de Hong Kong on en algun moment del metratge surt un tiroteig on cadascú dels implicats dispara amb dos pistoles"
Ostres, doncs espero que hagis pogut veure Exiled, del Johnnie To. Jo vaig veure aquesta i Election 2 seguides i després de l'impacte he tornat molt flipada pel cine de HK.
Jo no estic d'acord amb aquesta visió sarcàstica del film d'Scorsese, no crec que la trajectòria d'aquest cineasta permeti encasellar-lo com un director ianqui qualsevol, més tenint en compte la influència europea que han tengut les seves obres.
Pot agradar més o menys la pel·lícula, però el comentari me pareix demagògic i tractant-se d'Scorsese quasi una falta de respecte cap a la seva carrera, la qual, per cert, és una clara influèncicia en el cine de gàngsters hongkonès.
Personalment, crec que són dues cintes que es basen en una mateixa estructura
argumental, però amd un to, una direcció, un context i unes intencions molt diferents. Mentre l'asiàtica té un rerefons religiós i es centra en els dos protagonistes, la versió de l'italo-americà es centra més en el missatge de corrupció a tots els nivells, descriu la màfia irlandesa i dóna més pes als secundaris. M'agraden
molt totes dues, però la direcció d'Scorsese és bastant superior.
Salutacions i és un gust trobar un lloc de cinema en "sa" nostra llengua.
Hola,
no pretenia encasellar Scorsese com un director qualsevol i molt menys fer demagògia, només pretenia encarar el tema amb humor. Ja he dit i repetit mil vegades que em costa ser imparcial tractant-se d'Infernal affairs, que és una pel·lícula que m'agrada molt. Sobre Infiltrados, puc estar d'acord en coses que dius, però per molt bé que estigui com a pel·lícula, sempre serà el "remake" de l'altra. M'ha interessat molt això que dius del rerafons religiós que té el film asiàtic: tens molta raó, i crec que aquesta és la clau que fa que en la versió americana no s'entenguin massa les motivacions dels infiltrats, sobretot de del personatge de Leonardo DiCaprio. No forma part de la nostra lògica occidental sotmetre's d'aquesta manera als superiors, en canvi a orient es comporten així per influència confuciana.
Gràcies per la visita!
Et copio una reflexió sobre la comparació de les dues pelis que he fet al meu blog
http://notasdecine.blogspot.com
"Es difícil resistirse a la comparación entre esta película y su Remake. Diríamos que lo mejor de la original, Scorsese que es zorro viejo y listo lo aprovecha, desde la narración inicial, a escenas como la del cine o la muerte de uno de los personajes importantes. La ventaja de Scorsese es que partiendo del material inicial toma todas sus virtudes y potencia aquello que en el original quedaba desdibujado. También es cierto que lo hace con una hora mas de metraje, pero potencia a personajes secundarios y les otorga más importancia. Otro cambio es que mientras en el original hay dos personajes femeninos importantes, Martin Scorsese los funde en uno solo, potenciando aún mas el paralelismo entre ambos infiltrados."
Estic d'acord amb el que dius, tot i que més que dir que Scorsese "potencia el que queda desdibuixat a l'original", jo diria que "ho intenta potenciar" amb més o menys fortuna segons els casos. A mi, per exemple, la decisió de convertir les noies en una de sola em sembla força inútil: em pregunto perquè dos personatges amb motivacions tan diferents s'haurien d'enamorar de la mateixa dona, quan a més, aquest personatge és bastant pla, no?
Jo crec que el triangle amorós es lo mes fluix de la peli del Scorsese, però que era totalment necessari desde el punt de vista americà, El públic americà es més simple (que no ximple encara que...jejjeje)i necessita que li expliquin les coses de manera més evident i perque veiesin els paralel·lismes entre els dos persontages s'havia de posar el més evident, es a dir un punt on les dues línees paral·leles estiguessin juntes (impossible pero cert)
Publica un comentari a l'entrada