Morfologia del conte

M. Night Shyamalan ofereix, a La joven del agua, una lliçó pràctica introductòria sobre les teories de Vladimir Propp, que va analitzar els contes populars russos per tal d’identificar els elements narratius més habituals. La història de la nimfa marina i els esforços d’un modest encarregat de manteniment d’un edifici d’apartaments per ajudar-la a retornar al Món Blau del qual prové són només una excusa argumental que el director d’El sexto sentido fa servir per jugar amb l’estructura narrativa, els personatges i amb l’espectador.

Com ja és habitual, Shyamalan trasllada la trama a un escenari que d’entrada no és el que li correspon –aquí, un conte de caire fantàstic té lloc en un marc tan quotidià com una comunitat de veïns. El film s’entreté a presentar els diferents personatges i es dedica, després, a especular amb ells i a trencar les expectatives que el mateix director va creant en l’espectador. Aquest divertimento funciona, malgrat les seves trampes, gràcies a un bon ritme, a la fotografia de Christopher Doyle i, sobretot, a la magnífica interpretació de Paul Giamatti i una fantasmagòrica Bryce Dallas Howard.

El mateix M. Night Shyamalan, que sovint fa petites aparicions als seus films, es reserva ara una aparició de més pes interpretant un personatge la funció del qual es realment reveladora: un escriptor que amb les idees del seu llibre aconseguirà canviar el món. Tota una declaració d’intencions expressada amb una actitud messiànica que pot resultar enfadosa, sobretot perquè pretén revestir la seva obra d’una superficial transcendència.

Technorati Tags: cinema