dimecres, de juliol 12

Comparacions



Imatge número 1. Kill Bill. Vol. I. El tema musical que sona en aquesta seqüència, The Flower Of Carnage (Shura No Hama), interpretat per Meiko Kaji, prové de la banda sonora original de Lady Snowblood.

Imatge número 2. Shurayukihime (títol internacional: Lady Snowblood).

I per si us penseu que tot això és pura paranoia, mireu:



Imatge número 1. Kill Bill. Vol. I.

Imatge número 2. Lady Snowblood. Suposo que d'aquesta ja no cal que us expliqui l'argument, oi?

Technorati Tags:

4 comentaris :

A ha dit...

Bé, Lady Snowblood és un dels films preferits de Tarantino de llarg.

El projecten al seu festival a Austin, i l'ha vist com 150.000 cops.

Repetint anècdotes, a Sitges van passar-la enguany en una sessió golfa, i el geni nordamericà, tot i la turca considerable pillada a la festa privada al Cau Ferrat (amb Jodie Foster i companyia) va endur-se la seva comitiva, Eli Roth inclòs, cap a veure-la al Retiro, tots fent esses pels estrets carrerons sitgetans fins a entrar -tots 20 en trompa i sense ensenyar cap mena d'acreditacions als taquillers- a la sala, portant ampolles de vi i cava de la festa i tot.

Un cop dins, invasió a les primeres files i Tarantino aplaudint els caps que roden mentre Eli Roth flipa estupefacte davant el film, bàsicament perquè estava projectant-se en versió original japonesa subtitulada en alemany.

Nits freaks per no oblidar, vaja. Jo també l'havia pillada, la turca, i no vaig aguantar més enllà de la primera baralla (la de la sombrilla).

Ai... Quins cinèfils estem fets!

Anònim ha dit...

Eps!
ara m'heu deixat flipat!
veure el tarantino and company per allà borratxos deu ser tot un punt, però, què hi feies tu veient-la?? que saps alemany o japonès??
això si que és que t'agradai el cinema, si.
I si l'heu vist... és una copia o bé "rotllo homenatge"??

Judith Vives ha dit...

Si tu, TArantino és tot un personatge. El vaig veure l'any que va venir a presentar aquella cosa horrible de Tu asesina que nosotros limpiamos la sangre. De fet, el vaig veure entrar a l'auditori i vaig fer allò típic de les fans embogides, que va ser aixecar-me i anar cap a ell, i m'hi vaig tirar literalment a sobre. I després el vaig mirar amb cara de "tu, capullo, a veure si mires per on vas...". Clar que jo llavors era uns quants anys més jove. Aquell mateix any en Tarantino va fer allò tant mític de banyar-se a la piscina vestit, i després es passejava amb la mateixa roba. En dono fe, ho vaig veure! I també va ser l'únic que va aplaudir després del passe d'aquella porqueria titulada Fotos, de l'Elio Quiroga, que per cert aquest any torna a presentar una altra peli a Sitges, quin valor, no sé com s'ho farà sense Tarantino de tutor. Va ser un passe històric, perquè tothom s'enfotia de lo dolenta que era la peli, i llavors va en Tarantino i comença a dir que és boníssima...

Sobre Lady Snowblood, jo si que l'he vist sencera -subtitulada en castellà- i et puc dir que Tarantino ha fet una còpia-homenatge, és a dir, que l'ha copiat tota sencera però hem d'entendre que si fins i tot fa servir la cançó principal, és que no se n'amaga, oi? Està molt bé -dins el subgènere-, us la recomano.

Anònim ha dit...

Buff... doncs Lady Snowblood deu ser sublim per a rebre un homenatge de la talla de Kill Bill...