Choi Min Sik ha passat pel festival de Cannes tres vegades. La primera, com a protagonista d'Ebrio de mujeres y pintura, esplèndida pel·lícula que finalment es va emportar el premi al millor director, i la segona, amb l'apoteòsica Old boy, títol que va guanyar el gran premi del Jurat. Aquest any ha tornat, però sense pel·lícula, sinó com a líder d'una curiosa protesta que pràcticament ha passat desapercebuda per la premsa especialitzada, massa ocupada amb el glamour d'Almodóvars, Sofias Coppolas i codis Davinci.
Choi, al costat d'altres com el director Boong Joon-ho (el de Memories of murder, que ha portat la seva nova peli, The host, de la qual, per cert, als diaris tampoc han dit ni mu) s'ha passat tres dies manifestant-se davant del Palais du Cinema per demanar que no es rebaixi la quota de pantalla de la qual s'ha beneficiat tant i tant el cinema coreà, i que òbviament, els ianquis volen carregar-se a tota costa per què els està fent una competència massa enfadosa. I és que el cas coreà està demostrant a tot el món mundial que un cinema nacional ben protegit pot ser al mateix temps fresc i creatiu i rentable comercialment, cosa de la qual a Hollywood, òbviament, no volen ni sentir a parlar, no fos cas que la gent deixés d'anar a veure porqueries com El código Da Vinci per veure pel·lícules de veritat.
No és aquesta la primera vegada que Choi Min Sik s'arremanga per protestar pel que és injust. El passat mes de febrer ja va tornar la medalla del mèrit cultural que li havia concedit el govern coreà per la seva contribució artística al cinema autòcton. "Sense quota de pantalla no hauria estat possible", va dir llavors.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada