Després de l’èxit de Criatures Celestiales, ocupat en la preproducció de The Frighteners i poc abans d’inmergir-se en la superproducció de la trilogia del Senyor dels Anells, l’any 1995 el director Peter Jackson va rodar, a mode d’entreteniment ràpid, un fals documental centrat en la figura d’un suposat pioner del cinema neozelandès caigut en l’oblit. Tot i que l’èxit del director no ha animat a cap distribuidor a estrenat comercialment aquest film, el cert és que Forgotten Silver ha aconseguit anar-se creant una certa aureola de prestigi entre els espectadors que l’han pogut recuperar en projeccions ocasionals a festivals com el del Sitges. I així ha arribat a convertir-se en un dels grans títols de referència d’aquest relativament nou gènere batejat amb el terme "mockumentary" (fals documental).
Forgotten Silver gira al voltant de la prodigiosa trajectòria de Colin McKenzie, un director de cinema neozelandès que a principis del segle XX va ser capaç d’introduir increïbles i revolucionaris avenços a la tècnica cinematogràfica però que, malgrat tot, mai li van ser reconeguts. El propi Peter Jackson es presenta com el responsable del redescobriment d’aquesta figura desconeguda del cinema, a qui la història li ha negat la fama que es mereixeria un director que l’any 1908 ja va ser capaç de rodar una pel·lícula sonora i que el 1911 hi va introduir el color. Aquest irònic i divertit fals documental es presenta també com a oportunitat excepcional de veure petits fragments d’aquests històrics documents que fan canviar sens dubte tota la historiografia del cinema. Els testimonis de personalitats reconegudes del camp cinematogràfic, com ara el productor Harvey Weinstein, el crític Roger Ebert o l’actor Sam Neill aporten la veracitat requerida per fer creïble la proposta de Forgotten Silver.
Jackson demostra tenir sota control les normes narratives que defineixen el gènere documental, utilitzades amb hàbil ironia. Però més enllà d’aquest mèrit, Forgotten Silver resulta interessant, per una banda, per què es pot entendre com una reivindicació del pràcticament desconegut cinema neozelandès fora de les seves fronteres. I per l’altra, perquè en l’epopeya de Colin McKenzie i el seu projecte faraònic de rodar una gran superproducció històrica plena d’extres i decorats, i en la que el director hi va perdre la dona, la salut i els diners, no costa veure-hi ara una premonició de la tendència megalòmana que Jackson ha fet aflorar posteriorment amb El senyor de los anillos i King Kong.
Més cinema invisible a Sessió Continua
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada