The jacket és un aparatós thriller futurista que pot portar a enganys pel seu punt de partida, ja que presenta com a protagonista un combatent de la guerra del Golf que aconsegueix sobreviure miraculosament després de rebre un tret al cap. Un any després, ja de retorn a casa, és acusat injustament de matar un policia i acaba tancat en un centre psiquiàtric, on serà sotmès a un angoixant experiment amb el que un científic boig pretén modificar-li la conducta violenta. El tema bèl·lic apuntat inicialment és només una excusa que només serveix per apuntar l’amnèsia que pateix el protagonista.
Les lectures de fons que podrien extreure’s dels efectes de la guerra s’abandonen al cap de pocs minuts i el tema no es torna a tractar més. Perquè l’argument de The Jacket acaba derivant, en canvi, cap a una història de manipulació de la ment i de salts temporals, amb història d’amor a través dels anys inclosa i un final feliç.
Doce Monos és un referent directe d’aquest film que protagonitzen Adrien Brody i Keira Knightley i que recicla també a Jennifer Jason Leigh i Kris Kristoferson. Però a diferència de la notable pel·lícula de Terry Gilliam, The Jacket es basa en un guió que fa aigües en molts moments. El director John Maybury –que anteriorment havia destacat amb films com Love is the devil- només sembla interessat en vestir la pel·lícula de transcendència, amb una posada en escena postmoderna tan afectada com les interpretacions dels actors. La fotografia és més pròpia de sèries televisives tipus C.S.i. i el muntatge de videoclip intenta suplir la manca de solidesa del guió amb tot de talls, plans detall i fosses tan pesades com innecessàries.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada