Em sorprèn la forma com My Sassy girl, que d'entrada és una comèdia romàntica força convencional, aconsegueix divertir i alhora emocionar de la forma que ho fa. Ho vaig tornar a comprovar a la Mostra de Cinema de Mataró el passat dissabte, sentint durant tota la projecció les rialles del públic i veient com al final una part de la platea s'aixugava les llàgrimes d'emoció.
La clau de l'èxit d'aquesta pel·lícula -que neix del relat d'un blogger traslladat a novel·la i després al cinema- està en la mesurada combinació de comèdia absolutament esbojarrada i melodrama lacrimògen. Però no només això. També en els dos protagonistes, tan expressius, tan divertits i alhora tan seriosos, totalment ficats en el seu paper: ell, una jove estrella del pop a Corea que es posa en el paper d'un estudiant universitari víctima del càracter irat de la seva nòvia accidental; ella, una jove amb un dolorós secret i dificultats reals per expressar els seus sentiments. Els dos formen una de les parelles de cine més divertides des de, permeteu-m'ho, la de Billy Crystal i Meg Ryan a Cuando Harry encontró a Sally. I tot gràcies també amb un guió enginyós, més complexe del que pot suggerir un argument que d'entrada es pot resumir amb el clàssic "noi coneix noia", però decorat amb un reguitzell de gags memorables i també de divertides paròdies als gèneres del cine oriental (els actioners, les pelis d'arts marcials i, és clar, el melodrama).
La química, que no s'aconsegueix fàcilment, pot fer molt per una pel·lícula. Està clar que és una qüestió de química que My sassy girl s'hagi convertit en el fenòmen que és ja no només al seu país d'origen, Corea del Sud, on va vendre 5 milions d'entrades l'any de la seva estrena (2001). També arreu del món, on primer es va difondre per via no-massa-legal i que ara ja comença a arribar pels canals oficials a les grans pantalles. En un mes, My Sassy Girl s'ha pogut veure projectada en dues sessions a Barcelona (al Festival Asia) i a la Mostra de Cinema de Mataró, i això és tot un mèrit per una pel·lícula com aquesta. No patiu, que quan els americans n'hagin ensucrat la història i li hagin tret tota la xispa en el remake que diu que en produirà l'Spielberg, tindrem la versió Hollywood de My sassy girl fins a la sopa.
Technorati Tags: cinema
4 comentaris :
També em va semblar fantàstica. Em quedaria amb la seva "poètica": la relació de la primera part com una "guarició d'un dolor"; la segona part i l'epíleg com un guanyar-se el futur, amb "càpsules de temps" que porten al destí com "un pont de possibilitats" (oh!! les seqüències entorn de l'arbre i la vista sobre al riu, i la història que explica l'home gran al peu de l'arbre que em va suggerir que la parella havia passat a viure temps diferents ...)
Estic molt d'acord amb tu. Aquest home que menciones, de fet, quan apareix ja crea un fals engany, perquè et fa creure per un moment que és el noi protagonista de gran, una imatge que contrasta quan surt la noia encara jove. A això em refereixo quan dic que la peli té un guió tan ben escrit i que barreja els gèneres: tot a My sassy girl sembla molt pla i senzill en una primera lectura, per això agrada a un públic ampli; però en el fons és una pel·lícula molt complexa, i això és el que la fa trascendir.
Ultimament no veig gaire cinema, però aquesta la vaig veure de forma no massa legal fa uns mesos i em va agradar força tot i que del genere ja n'estic força cansat.
La directora de la versió americana serà Gurinder ( quiero ser como Beckham ) Chakra. Quina por
Publica un comentari a l'entrada