diumenge, de novembre 6

Notes des de l'exili: ser dona



20 fingers, la pel·lícula iraniana que s'ha projectat a la Mostra de Cinema de Mataró, sorprèn per la llibertat i el valor amb els que la directora Mania Akbari planteja diversos temes que afecten ja no tan sols a la dona que viu a l'Iran, sinó a qualsevol dona, visqui on visqui i sigui de la religió que sigui. El film està format per sis capítols independents, més un petit pròleg i un epíleg, en el que es veuen diferents parelles -tot i que estan interpretada sempre pels mateixos actors- que discuteix sobre diversos aspectes de la seva relació.

20 fingers és en primer lloc una pel·lícula crítica amb la forma com la dona àrab es veu sotmesa a les tradicions, a la religió, al domini de l'home, una realitat que aquesta realitzadora coneix en la seva pròpia pell. Així, en un dels episodis es veu com un marit s'enfada amb la seva dona per haver ballat amb un desconegut, mentre que en un altre capítol l'home la renya per haver rebut a casa, mentre ell no hi era, al marit d'una amiga que la visita per sorpresa. Però l'escena més dura i terrible és la que té lloc en el capítol inicial, en el que una parella de promesos conversa sobre els jocs que jugaven de petits. La noia explica que havia jugat amb un amic a metges i infermeres quan era adolescent. Tot seguit, l'home decideix comprovar in situ -en una agressió que es mostra només a través del so, perquè la pantalla es fon a negre- que la seva companya continua siguent verge.

Però aquesta alumna avantatjada d'Abbas Kiarostami també reflexiona amb lucidesa del fet de Ser Dona, de la recerca de la seva pròpia identitat i de la seva pròpia veu en un món encara molt masculí. Ho fa plantejant qüestions com l'abortament (a través d'una dona que té molt clars els motius per abortar, malgrat l'oposició radical del seu marit), l'amor i el matrimoni, la infidelitat, etc... Especialment sorprenent és la conversa d'una parella en la que l'home intenta imaginar què faria si fós una dona, i que en la seva resposta demostra no ser conscient de la manca de llibertat de les dones.

A més a més, 20 fingers és pel·lícula tècnica i formalment exemplar, que demostra que no cal tenir gaires recursos, sinó les idees molt clares, per fer una bona pel·lícula. Els sis episodis són plans seqüència rodats càmera en ma i tots menys un (l'únic que no deriva en una discusió) estan ambientats en mitjans de transport en moviment (cotxes, una moto, un telefèric...) amb els que s'aconsegueix transmetre la inestabilitat de l'home i la dona enfrontats per les seves idees.

4 comentaris :

Ramon B. ha dit...

Judith
Quin dia fan la pel·li sobre un blogger que ens vas explicar?

Marcianna ha dit...

Dissabte que ve, a les 10. Esperem que puguis venir :)

Judith ha dit...

Doncs si Ramon, el dissabte a les 10. Es titula My sassy girl. Ja te'n faré memòria...

Ramon B. ha dit...

Dissabte a la nit el més segur és que no pugui... però, si me'n recordo, en faré propaganda.