Després de tres curts d’animació esplèndids, Nick Park supera amb molt bona nota el salt al llargmetratge dels seus populars personatges Wallace & Gromit. El despistat inventor amant del formatge i el seu gos fidel i espavilat s’enfronten a Wallace & Gromit: La maldición de las verduras, una nova aventura que, tot i allargar-se durant una hora i mitja, no perd ni un punt del ritme trepidant, l’humor intel·ligent i l’expressivitat que han caracteritzat les tres aventures en curt d’uns personatges que, de mica en mica, han anat guanyant adeptes arreu del món.
Extraordinària mostra d’animació de models de plastilina absolutament artesanal –les ditades dels modelistes hi són ben visibles–, La maldición de las verduras és també una divertida paròdia del cinema clàssic d’aventures esquitxada de cites i referències de diversos films de terror, des de Frankenstein a La mosca. No falta l’habitual mostra dels enginyosos invents de Wallace; la divertida presència d’animals organitzats (conills, en aquest cas) com a contrapunt de la història i un sentit de l’humor que no per universal i apte per a tots els públics deixa d’estar ple d’ironia.
La maldición de las verduras no decep els seguidors de Wallace & Gromit i es guanya ràpidament la simpatia dels espectadors que no coneixien els personatges estel·lars de la companyia d’animació britànica Aardman (responsable també de la divertida Rebelión en la granja), i que es confirma, al costat de la nordamericana Pixar (amb la qual la comparteixen la vocació artística, la intel·ligència i la ironia dels seus productes, tot i que una fa animació artesanal i l'altra, digital), com un gran puntal de l’animació mundial.
Technorati Tags: cinema
6 comentaris :
Totalment d'acord, segueixo la col·lecció des que en van estrenar el primer curt en uns cinemes de Barcelona ara fa uns 8-10 anys i el pas al llarg-metratge de W$G no ha malmès gens l'essència de les aventures d'aquests dos "amics i companys de feina".
Són un encant!
Uns dies abans de l'estrena vaig llegir que s'havia incendiat un magatzem d'Aardman on guardaven un munt de maquetes, ninos,... Una veritable llàstima, tants anys de feina. Em va agradar però que en Nick Park ho relativitzés ("nosaltres hem perdut uns ninos, al Paquistan perden la vida").
La pel·lícula, genial.
Si, això de l'incendi també ho vaig llegir, quin greu!
Per cert, heu vist altres curtmetratges de la Aardman? Us els recomano també.
Al canal 33 van emetre els capítols de Creature Comforts. Duren 5 minuts i, potser per la durada, van passar bastant desaparcebuts. Els que vaig enganxar eren boníssims.
Sí, jo diria que els he vist gairebé tots, em quedo, però, amb el de W&G de viatge a la lluna a buscar formatge (perquè com tots sabeu la lluna és feta de formatge per untar!?), boníssim!
Publica un comentari a l'entrada