El mal que resideix en un mateix

Una història de violencia sembla allunyar-se de les dèries que defineixen el món personal de David Cronenberg, però només per la seva aparença de film realista. Perquè en la pel·lícula que va presentar al Festival de Sitges el director canadenc aborda, des d’una nova òptica, temes molt habituals en la seva filmografia: la dualitat, la definició de la pròpia entitat i també la malaltia, entesa en aquest cas com un mal social que destrueix l’ànima.

El protagonista d’aquesta història és un home corrent, Tom Stall, que viu una vida familiar i tranquil·la en un petit poble de l’Amèrica profunda. Significativa resulta la seva presentació, protegint la seva filla petita dels "monstres" que no la deixen dormir. La seva vida fa un tomb quan es converteix en heroi accidental després de matar, en defensa pròpia, dos atracadors amb nombrosos crims a les seves espatlles i que intentaven robar en la seva cafeteria. Però la notorietat que li dóna aquest fet serveix també de reclam d’un passat que Tom creia haver enterrat en l’oblit. D’aquesta manera és com apareix en escena Joey, una freda i implacable màquina de matar al servei d’un mafiós (el seu propi germà Richie, interpretat per un sorprenent William Hurt) i que Tom va intentar deixar enrera inventant una nova identitat com a pare de família modèlic. Tom/Joey decideix atacar -amb crua violència- l’arrel del problema i eliminar tot rastre d’un passat que amenaça el seu equilibri.

Cronenberg mostra amb ritme pausat i absoluta contundència la transformació -física i mental- de Tom en Joey (sustentada sobre una extraordinària interpretació de Viggo Mortensen plena de subtilesa). En el procés, Tom també arrossegarà a la seva família, víctima molt poc innocent de la violència que retrata Cronenberg. En aquest sentit, n’és un bon exemple les dues escenes de sexe que mostren Tom amb la seva dona: la primera, al llit de matrimoni, innocent i tendre; i la segona, quan Joey ja ha aparegut, en forma d’agressió plena de violència. També resulta significativa la forma com el fill de Tom Stall, víctima de les agressions d’un company de classe, passa de fer servir els arguments a optar pels cops de puny com a mitja de defensa, en un procés de degradació moral paral·lel al que viurà el seu pare quan deixi de ser l’entranyable Tom per convertir-se en el letal Joey. El propi protagonista recorre a la violència extrema per sortir, paradòjicament, de la violència que l’amenaça, en un cercle viciós del que no hi ha sortida possible perquè, segons sembla advertir Cronenberg, la violència, el mal autèntic, resideix en un mateix.

Technorati Tags: cinema