dimarts, d’octubre 11

Bailando con osos



Allò que va començar com un documental pel Discovery Channel sobre els óssos a Alaska s’ha acabat convertint en el estudi etològic d’un personatge marginal, mancat d'afecte i necessitat d'ajuda, que no deixa de ser el patètic producte del seu temps i la seva societat. Una pirueta com aquesta només se la podia permetre un autor amb noms i cognoms i molt poca vergonya, i aquest és Werner Herzog, uun realitzador amb destacada presència al Festival de Sitges d’aquest 2005.

La primera de les seves pel·lícules que s’ha pogut veure al festival és un documental titulat Grizzly Man, en el que, coherent amb una filmografia interessada per personatges al límit de la societat, intenta aprofundir en la psicologia i els motius que van portar al californià Timothy Treadwell a viure durant catorze estius en una reserva d’óssos a Alaska. El propi Treadwell, que es va fer relativament famós per aquest fet i que va morir devorat per un d’aquests animals al costat de la seva companya, va enregistrar les seves estades a Alaska, la convivència amb els óssos i la seva obssessió per la preservació d’aquesta animals en més de 100 hores de video. Aquest material ha servit de base per a una personalíssima obra que sobrepassa els límits del documental convencional per convertir-se en un relat sobre la relació de l’home amb la natura, però també i d'alguna manera sobre certes patologies i mancances de l’home contemporani; i en últim extrem, en un espectacular salt mortal, en una reflexió distanciada i cínica al voltant del cinema.

A banda de les imatges d’arxiu, Herzog ha comptat amb diversos testimonis que fan de contrapunt a la seva pròpia narració en primera persona, farcida de reflexions i opinions d’un autor que ja està de tornada quan els altres escara van. Aquesta barreja de documental i diari confon i al mateix temps hiptonitza a un espectador que veu com contínuament es posen en qüestió les imatges, i que arriba a dubtar de la seva veracitat. Al final, però, poc importa, perquè Grizzly man perdura en la memòria com una lúcida radiografia de la complexitat (i també de l'absurditat) del comportament humà.

Technorati Tags:

2 comentaris :

Jordi ha dit...

Ostres! M'agrada el comentari que fas de Grizzly man. I m'agrada perquè tinc ganes que sigui una bona pel·lícula. Fa molts anys, jo era un autèntic fanàtic d'en Herzog: Kaspar Hauser, Fata Morgana, Fitzcarraldo,... Aguirre potser la vaig veure 6 cops. Després de Nosferatu, però, li vaig perdre la pista (Cobra Verde ja no la vaig veure) i altres coses que ha fet he tingut por que em decebessin. Les seves pel·lícules, a més, és quasi un pecat veure-les per TV.
Això doncs, m'agradarà veure Grizzly man... Si l'estrenen, que aquesta és una altra història.

Judith ha dit...

Doncs a Sitges n'han fet una altra d'en Herzog, The Wild Blue YOnder, que també és molt i molt recomanable. Properament en parlaré...