divendres, de setembre 23

La geisha xinesa



Estic llegint les ditxoses Memòries d'una geisha per tres motius:

-perquè m'han regalat el llibre
-perquè passa a Kyoto
-perquè aviat s'estrenarà la pel·lícula de Rob Marshall i tocarà discutir de si és o no fidel al novel·lot d'Arthur Golden

De les 60 pàgines que porto de llibre no en puc dir ara per ara res de bo, però potser cap a la pàgina 300 millora. De la pel·lícula, em puc fer ressò d'un malestar general que ens té a tots força capficats: perquè han triat una actriu xinesa per fer el paper de geisha japonesa?

ACTUALITZACIÓ: He trobat una web divertidíssima que intenta fer entendre als occidentals més capquadrats les diferències entre els xinesos, els japonesos i els coreans. Li dedico al director de càsting de Memorias de una geisha.

17 comentaris :

Un que passava ha dit...

Uiuiuiui! Vigila què dius, Judith! Jo vaig fer un comentari semblant a Un que passava fa temps (per què una actriu xinesa per fer un paper de japonesa) i en un comentari, molt educat d'altra banda, se'm va dir poc menys que racista.

Judith ha dit...

apa, no té res de racista això!!! jo més aviat ho deia perquè serà una mica ridícul, igual que quan l'actor cubà Jorge Perugorría va fer de Francisco de Goya... alguns encara riem a hores d'ara! Potser el problema el tenen a Hollywood, pensant que una xina i una japonesa són iguals.

Un que passava ha dit...

Exacte, és el mateix que volia dir jo, però mira, sempre hi ha algú que llegeix el que no hi ha ;)

Anònim ha dit...

Si trien ianquis per fer d'hispans, espanyols per fer de mexicans o colombians... tu creus que no triaran una xinesa per fer de japo? :D Però si fins i tot la Katherine Hepburn va fer de xinesa a "Estirpe de dragón"! :D Ara bé, són taaan ridículs que després no poden donar un paper de superheroi o de galant a un gay perquè no ofereix una imatge prou masculina, o de comparsa romàntica hetero a una lesbiana pel mateix... És la lògica Hollywood... La interpretació i el maquillatge són el que compten mentre no decideixin tot el contrari.

mcguffin

Judith ha dit...

Ostres McGuffin, ara m'has fet recordar aquella peli en la que Marlon Brando feia de japonès! quin horror!!

Un que passava ha dit...

Mira, en macguffin ha dit el que deia jo en aquella nota: tot venia de la notícia que no havien volgut donar el paper de James Bond a en Ruppert Everett, i al final comentava l'elecció de l'actriu xinesa. Que sí, d'acord, és una cosa que ja hem vist abans: però els temps canvien, i potser els espectadors hauríem de ser més exigents i no permetre que ens facin passar bou per bèstia grossa.

Judith ha dit...

totalment d'acord

Kitsune ha dit...

Vamos a ver, si es que el problema más gordo no está en si la china puede hacer de japonesa o no. El problema es que ni siquiera han sabido aprender lo más básico, cómo se viste una geiko, cómo se viste una maiko, peinado, maquillaje, etc...
Al fin y al cabo tenemos el ejemplo de Tom "Cruss" pegando botes por Japón vestido con una armadura japonesa, y a los japoneses les encantó (hay que tener en cuenta que la juventud allí no tiene mucha idea de su propia cultura, mal endémico en todos los países). Ejemplo de otro truño de película que ni he visto ni veré.
Respecto a occidentales haciendo de orientales...pensemos en la ideología de los americanos por aquellos tiempos y en el montao de los estudios con el dichoso star-system.
Actualmente con la globalización ya no tendría por qué hacer falta.
Ey! y Marlon Brando hizo lo que pudo!!!! jajajajajaja. Mejor en "Sayonara" y eso que es un topicazo de mil pares de co(píiiiiiiii).

Judith ha dit...

LA diferencia, creo yo, es que ni Tom Cruise en El último samurai ni Marlon BRando en Sayonara interpretan a un japonés-japonés, sinó a occidentales fascinados por la cultura japonesa. Eso pase. El problema seria Marlon Brando haciendo de japonés, con intento de ojos rasgados incluído, en La casa de te... Para morirse!

Anònim ha dit...

Uff, és veritat, el Brando també va arribar a fer d'oriental... i de Zapata! :D Hi ha una bona pila de disbarats d'aquests. És tan ridícul com quan els papers de negres els interpretaven blancs amb la cara pintada :S L'últim que recordo dels més recents va ser a "Spanglish", que la Paz Vega feia de minyona mexicana als USA i a la versió original (encara que suposo que a la doblada seria el mateix) parlava amb el seu accent d'andalusa de tota la vida XD Els mexicans segurament s'estiraven els cabells...

Potser sí que fa anys estava més justificat, encara que a mi em sembla que no és qüestió d'època, sinó de la mentalitat ianqui, o n'hauríem de dir incultura. Per a ells és el mateix un xinès que un japonès, un espanyol que un mexicà... Després quan fan pelis històriques et venen amb el "cuento" de que s'han documentat sobre l'època per fer una ambientació rigorosa, i comences trobant-te un actor protagonista que no és de la nacionalitat que cal :D

un que passava, justament ho havia comentat per casos com el del Ruppert Everett o l'Anne Heche, que s'havien trobat amb problemes d'aquest tipus.

mcguffin

Bohemi ha dit...

Sí que és divertida la web que has trobat. He fet el test i n'he encertat 7 de 18, just la mitjana, és a dir, very bad.

M'ha fet gràcia que el pseudònim Jordi ja estava agafat. Com a país he triat Andorra, esclar.

Antoni des de Sant Pol ha dit...

Doncs jo només he encertat un parell i m'0han dit que és difícil equivocar-se tant com jo he fet. :-(

Judith ha dit...

Tranqui Toni, jo n'he encertat quatre, i això que pensava que veien tant de cinema oriental i havent estat al japó, ho tindria més fàcil :(

donot ha dit...

A mi aquest llibre em va encantar...

Judith ha dit...

doncs a mi, donot, es sembla que està molt mal escrit, però vaig per la pàgina 100, potser més endavant millora.

Marcianna ha dit...

De fet, a Memorias de una Gheisa son tres les actrius d'altres nacionalitats que faràn de Japoneses: les xineses Zhang Ziyi (Sayuri )i Gong Li ( Hatsumoto) i la malaisia Michelle Yeoh que farà de Mameha. L'unic japonès que farà de japonés serà el Ken Watanabe.
I parlant d'actors que fan papers de nacionalitats que no els hi toca. Qui recorda a Peter Ustinov fent de xinès a "Se nos ha perdido un Dinosaurio"

Judith ha dit...

A banda de Ken Watanabe també hi surt en Koji Yakusho, que també és japonès i força atractiu, al meu entendre...