Humor alemany

Només he vist una de les pel·lícules del palmarès del festival de San Sebastián però m'he quedat horroritzada en comprovar que havien decidit premiar el guió de la pel·lícula alemana Sommer vorn Balkon, una estúpida comèdia amb apunts inversemblants de drama i vocació cutrecostumista que ens va fer sortir del cinema amb el convenciment que el cinema europeu no xuta.

Sommer vorn Balkon explica la relació de dues veïnes a qui la vida sembla no tractar massa bé: una és una mare separada i en atur, que acaba caient inexplicablement -la pel·lícula no dóna cap argument- en la beguda. L'amiga és una noia una mica esbojarrada que cuida avis i que inicia una relació poc menys que insultant amb un camioner ignorant, maleducat i masclista a més no poder. Al principi de la pel·lícula sembla que la intenció del director Andreas Dresen (es veu que és un dels representants més destacats del cinema alemany, però després de veure la seva peli em fa por pensar-ho) és la de parlar de la soledat i la supervivència i mostrar com dues noies soles se les empesquen per tirar endavant, ajudant-se una l'altra, etc., una mica en la línia d'Hola, ¿estás sola?. Fins i tot s'arriba a apuntar una relació lèsbica entre les dues, una idea interessant que s'abandona per sempre més quan apareix en escena el camioner masclista.

El director sembla quedar absolutament fascinat per aquest personatge repulsiu i el converteix ràpidament en el centre de la història, convertint les dues protagonistes en estúpides marionetes que es mouen al seu voltant. Llavors la pel·lícula es converteix en una comèdia plena d'acudits fàcils i de mal gust (no entenc perquè una platea plena de dones reia tant veient una noia sotmesa a les ordres d'aquest camioner masclista que l'obliga a rentar-li la roba i a fer-li el menjar, però potser així és l'humor alemany), en la que es ridiculitzen tots els intents d'aquestes dues noies de ser independents i mirar de tirar endavant pels seus propis mitjans.

Article sobre el Palmarès de San Sebastián a Ciutat Oci