(Ciència)Ficcions europees

A la cartellera d'aquesta setmana s'hi dóna una feliç coinciència que ens ve a demostrar que: 1. no tota la ciència ficció que es fa avui en dia ha de ser La guerra de las galaxias o una filla de Matrix de baix pressupost; 2. que els europeus encara som capaços de fer bona (i variada) ciència ficció.

Guardianes de la noche va ser la pel·lícula més taquillera a Rússia l'any passat (va recaptar 16,77 milions de dolars) i va crear una (falsa) il·lusió que la indústria de cinema rus podia arribar a fer ombra a les grans produccions nordamericanes. Realment no és així, però això no treu que Night Watch sigui un original i a estones aconseguit intent de crear un nou imaginari fantàstic a partir d'elements força coneguts: la lluita del bé i el mal, la persecució dels vampirs, l'estètica medieval, l'atmosfera dels jocs de rol, l'animació i, clar, tota mena d'efectes especials digitals. El resultat, malgrat els seus alts i baixos, és força àgil i inesperadament original.

La Guía del autostopista galáctico és una divertida, fidel i més que digna adaptació de la novel·la del mateix títol de Douglas Adams, la primera d'una saga que ja s'ha convertit en un petit gran fenomen literari i que compta amb un fidel grup de seguidors (inclosos els Radiohead, que van treure d'aquí el nom de la seva cançó Paranoid Android). Poseu a la batedora una delirant aventura intergalàctica, l'humor absurd i la flema britànica dels Monty Python, el referent velat de sèries com Doctor Who o El nan roig, uns efectes especials resultons d'aparença artesanal, l'experiència impagable dels puppeteer masters de la factoria de Jim Henson i la veu i/o la presència de gent com Alan Rickamn, Sam Rockwell, Helen Mirren o Stephen Fry... et voilà! La diversió galactico-paranoica està servida.