La huella s’afegeix a la llista de remakes de pel·lícules de terror japoneses que Hollywood està realitzant de forma cada vegada més habitual. En aquesta ocasió es tracta de refer un altre dels títols més celebrats (després de Ringu) de Hideo Nakata, Dark Water. L’encàrrec ha recaigut en un director d’entrada curiós, el brasiler Walter Salles. Després dels èxits d’Estación Central de Brasil i sobretot de Diarios de Motocicleta, Salles ha acceptat la proposta com una bona forma de fer el salt a Hollywood.
D’entrada, fer un remake d’un film japonès de terror no sembla un projecte molt atractiu per un director diametralment oposat a aquesta mena de cinema. Però Salles ha sigut hàbil i ha sabut fer-se seva aquesta història d’una mare i la seva filla amenaçades per la presència fantasmagòrica d’una nena abandonada pels seus pares.
Aquest argument, que a l’original justificava tot un seguit d’ensurts i trucs per espantar l’audiència, es converteix ara en la base d’un thriller de tints psicològics que intenta aprofundir en la ferida psicològica d’una dona traumatitzada per l’abandonament de la seva mare. Aquesta dona està interpretada per Jennifer Connelly, que torna a fer gala de la seva elegància natural i la seva solvència interpretativa i contribueix a fer creïble una pel·lícula que molt fàcilment podria caure en l’absurd. Salles opta per una posada en escena elegant i sense estridències que també beneficia el conjunt de la pel·lícula.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada