En este mundo hay a quien le gusta saber los horarios de los medios de transporte y se pasa el día comprobándolos. También hay quien hace barcos de un metro de largo encolando palillos. Por lo tanto, no es tan raro que haya por lo menos una persona que quiera entenderte, ¿no te parece?
Haruki Murakami. Tokio blues.
7 comentaris :
A vegades aquesta persona que et vol entendre pot quedar massa lluny.
Bob
si, i de vegades és molt propera...
Tinc aquest llibre a la pila de pendents des de fa mesos, està bé?
Per cert, parlant de japos, em vaig llegir fa relativament poc un que vas esmentar fa temps per aquí: "La mujer de la arena" de Kobo Abe.
mcguffin
I et va agradar? a mi em va semblar un llibre molt sensual i molt tàctil. Ara has de veure la peli que van fer als anys seixanta, que és literal, i que també val molt la pena.
sí, em va agradar, és molt curiós, tot aquest subunivers que crea, i sí, força tàctil :D
la peli no recordo haver-la vista i no sé com aconseguir-la, a veure si cau algun dia per la tv o la trobo per internet
mcguffin
a la mula la trobaràs...
ES curios... ara tic llegint aquest llibre...
Publica un comentari a l'entrada