diumenge, de juliol 10
Cine de "qualitat"
Aquest estiu estarem en Defcon 2. Una terrible amenaça ens aguaita, i no són els marcians de l'Spielberg, ni l'huracà Denis ni la sequera. No no, és molt pitjor. Respon al nom de Michael Bay, s'oculta sota l'aspecte del típic guaperes-californià-de-culebron, tan passat de moda, i el seu objectiu és clar: convertir l'experiència cinematogràfica en el pitjor malson de les nostres vides. Perquè no em direu que el món no seria un lloc millor sense La roca, Pearl Harbor i Dos policías rebeldes, totes elles tortures perpetrades per aquest fenòmen del setè art, les agressions del qual han merescut fins i tot un apartat propi en un prestigiós fòrum de cinema...
De moment hem aguantat estoics cada nova estucada de Michael Bay, però és que el tio no es rendeix, i aquest estiu ja contrataca per duplicat, aprofitant que amb les calors tenim la guàrdia baixa. L'altre dia, anant a veure La casa de cera, vaig haver d'aguantar dos, DOS!, tràilers de pel·lícules de Michael Bay. Vaig passar més por amb els anuncis que amb la peli... Per això ara us llenço aquesta advertència, no digueu que no us he avisat. I és que en qualsevol moment ens plantifiquen al davant La morada del miedo, una mena de reversió-remake-basadaenfetsreals de Terror en Amytiville; i La isla, pel·lículeta de ciència ficció en la que Michael Bay ha aconseguit enganyar -a saber amb quines males arts- a Ewan McGregor i Scarlett Johannson. ¡Sálvese quien pueda! Jo si fa falta m'exilio al Japó, per tal de no haver de passar per aquest tràngol...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
4 comentaris :
Em sembla que aquesta ganyota boca-torta de perdonavides ja és prou significativa del cinema que fa... és a dir, "podeu anar dient, que jo m'omplo les butxaques". Entre el Michael Bay, el Renny Harlin i tota aquesta colla anem servits de xurros.
mcguffin
Donçs Judith, jo defenso en Michael Bay.!!! Gracies a ell jo he pogut passar les millors tardes de la meva vida...recordo als cines d' Arenys..... hi vaig molt poc per que quan entro a un cine, em converteixo en un personatge antisocial, pervers i dolent , que puc matar algú si arriba amb la peli començada , si es dedica a xerrar i comentar-ho tot o la vaca del costat fa massa soroll amb les crispetes o menja un xiclet barat i pudent...grrr donçs al que anàvem. Mentre jo i la dona anàvem a veure alguna pel-licula que per equivocació programaven a Arenys, com per exemple mmm "Las normas de la Casa de la Sidra", "Oh brother" , o "desmontando a harry?" el señor michael Bay se'ns emportava tots els quinquis, nengs y altres sub espècies cap a la sala del costat a veure armaggedons , pearl harbors , etc...fantàstic. Aquest home és un geni. La seva capacitat de quinqui-convocatòria és total.
a mi em fa la vida més tranquila...penseu-hi
Tauró Blanc
HOla mcguffin, benvingut a l'espai isidor. Tens raó, la ganyota del michael bay ja paga. Quina ràbia que fa ell i les seves pelis! Tot i això, en tauró blanc també té raó, oi? no havia pensat en la funció social d'espantapaparres que fa amb les seves cutre pelis.
per cert ..hi ha una altra cosa que sempre he admirat d' aquest home i que jo no estic capacitat per tenir...el seu compte corrent.
mentre nosaltres el critiquem , ell es toca les pilotes i viu la vida com l' hauria de viure tota la humananitat..i no el 5% dels habitants del nostre petit planeta.
tauró blanc
Publica un comentari a l'entrada