Els musicals clàssics de Hollywood, les coreografies de Bob Fosse, els videoclips d’Spike Jones i Michel Gondry i l’estètica kitsch d’Almodovar es donen la ma a 20 centímetros, la segona pel·lícula de Ramon Salazar, director que es va donar a conèixer amb la notable Piedras. Salazar ha trigat força a posar-se de nou darrera les càmeres però ho ha fet amb una pel·lícula que preten provocar i no deixar indiferent a ningú i que, per moments, ho aconsegueix.
20 centímetros explica la història de Marieta, un transexual que vol operar-se per completar la seva transformació en dona i que pateix narcolèpsia, una malaltia que la sumeix inesperadament en somnis profunds durant els quals s’imagina com a protagonista d’espectaculars números musicals.
Aquests números, a ritme de diversos èxits populars adaptats per Nawja Nimri i Pascal Gaigné són, amb molta diferència, el més divertit i també el més aconseguit d’una pel·lícula amb molts alts i baixos, que peca d’una excessiva lletjor (que contrasta amb l’alegria dels números musicals) i que es fa una mica llarga pel que en realitat explica, però que no deixa de desprendre una certa honestedat i una clara vocació d’oferir un producte personal amb identitat pròpia malgrat tots els referents, homenatges i còpies que s’hi poden identificar. Als aspectes positius d’aquest film irregular s’hi suma també la valenta interpretació de Mónica Cervera, en un paper gens fàcil però sobre el qual recau tot el pes de la pel·lícula i que l’actriu s’acaba fent seu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada