Shaolin Soccer és una de les pel·lícules que va contribuir a fer massiu el fenomen de les pel·lícules compartides per Internet. El seu director i protagonista, Stephen Chow, és la gran estrella del cinema comercial a Hong Kong i Kung-Fu-Sion, la primera pel·lícula de la seva llarga filmografia que s’estrena en pantalles comercials a casa nostra.
Aquesta seria una bona notícia si no fos per l’absoluta manca de criteri i la falta de respecte que els distribuidors espanyols mostren per la pel·lícula i pels espectadors: el lamentable doblatge en espanyol atribueix a personatges xinesos ridíduls accents gallecs, andalusos, catalans, francesos, etc., una desafortunada decisió que obliga l’espectador a aguantar diàlegs totalment inventats, farcits de referències autòctones que no tenen res a veure amb la trama original, que té lloc a la Xina i de la qual, amb molta voluntat, fins i tot es pot desprendre una lectura política de caire nacionalista. Que Chow hagi optat per un gènere popular com és el cinema de gàngsters típic de Hong Kong i hagi decidit fer-ne una paròdia barroera no hauria de ser llicència per fer amb el doblatge el que doni la gana.
Malgrat tot, aquest desastre no li resta a Kung-Fu-Sion el mèrit de ser un divertit entreteniment a mig camí entre el cine de barri caspós i les espectaculars pel·lícules d’arts marcials, que farà les delícies dels amants dels subgèneres però que també pot enganxar el públic més general, gràcies a una conscient combinació de l’humor gruixut amb un fabulós desplegament d’efectes especials amb què s’aconsegueixen moments tan vibrants com la lluita dels músics de carrer.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada