La venjança no és plan

Després d’haver vist Old Boy per segona vegada i per fer temps fins al juny, moment en què sortirà editada en DVD i la tornaré a repetir tants cops com faci falta (digueu-me obsessiva), he decidit recuperar la pel·lícula anterior del seu director, Park Chan-wook. Sympathy for mister vengeance és el primer títol d’una trilogia sobre la venjança que també inclou Old Boy i que s’ha de concloure amb Simpathy for Lady Vengeance (aquí el trailer).

Simpathy for mister Vengeance és una pel·lícula més crua i austera que l’operística i fascinant Old Boy, però igual de violenta. És indubtable que totes dues surten d’allà mateix, de la complicada sensibilitat d’un realitzador preocupat per la posada en escena, amb d’un extraordinari sentit de la composició del pla i de l’ús de l’elipsi. I amb una malaltissa tendència a convertir la violència més violenta en valor estètic, diguem-ne per entendre’ns "à la Tarantino".

La trama de Simpathy for mister Vengeance és complicadeta: noia que necessita un ronyó, noi (el germà) que intenta aconseguir-ne un al mercat negre, però a sobre de perdre'n un ell també, no té diners per comprar-ne un altre i per aconseguir-los (els diners) segresta la filla de l’amo de l’empresa d’on l’acaben de fer fora. L’amo de l’empresa s’enfada i es vol venjar. De fet, tots es volen venjar de tots els altres i al final tot deriva en una cadena in crescendo d’absurdes matances amb les que Chan-wook, que es reitera en la mateixa idea a Old Boy, ens ve a dir en resum que la venjança no és plan.

La pel·lícula no té un personatge protagonista tan clar i contundent com el Choi Min-Sik d’Old Boy, sinó que té un repartiment coral en el que hi destaquen Song kang-ho (segur que el recordeu a Memories of murder) i Shin Ha Kyun. Els dos ja van protagonitzar el film amb el que Park Chan-wook va començar a despuntar fa uns anys, Joint Security Area, un dels grans èxits dels cinema coreà recent. Ben aviat, gràcies a la mula, espero poder afegir aquest títol a la programació del meu propi "Festival Park Chan-wook d’Ultraviolència Coreana" de primavera.