El cinema que prové de Corea del Sud es troba en una salut més que envejable, gràcies a autors tan personals com Kim ki Duk però també a nous realitzadors com Bong Joon-ho, que amb Memories of Murder ha estat capaç encara de sorprendre els més escèptics amb un film que beu de moltes fonts per trobar la seva pròpia personalitat.
Així, el referent més directe de Memories of Murder és el thriller americà contemporani, aquell que va emprendre un nou rumb amb El silenci dels anyells o Seven. Els cops puntuals d’un humor gruixut i barroer tampoc no aconsegueixen enterbolir la gravetat, la tristesa que tenyeix tota la cinta i l’emparenta amb un cinema de sensibilitat més europea. Aquest to taciturn recorda també l’excel·lent El juramento, de Sean Penn, amb la qual comparteix punt de partida argumental. Memories of Murder presenta el cas d’un assassí múltiple d'impossible resolució.
Com en la pel·lícula de Penn, és l’error humà el que determina inexorablement la història, que queda en un desolador suspens. Però el film, plantejat també com una versió entranyable i provinciana de C.S.I., va més enllà de la trama policíaca i ofereix un subtil retrat de les contradicció de la societat coreana, representada pels dos protagonistes principals, dos agents que representen l’oposició entre camp i ciutat, entre tradició i modernitat, entre el seny i la rauxa.
Memories of murder és una pel·lícula d’excel·lent guió i ritme trepidant, d’impactant força visual, dirigida amb un pols ferm i convençut, divertida i patètica, emocionant i trista. Una pel·lícula obligada.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada