El món és ple de maravelles: la Torre Eiffel, el Big Ben, el Taj Mahal. Però el món també és ple de misèries, de somnis incomplerts, d’esperances perdudes. S'amunteguen en un parc temàtic amb reproduccions a escala dels grans monuments del planeta situat en un suburbi de Beijing. Un espectacle de música i color té lloc cada dia en un escenari d’aquest món artificial. Les ballarines que dalt de l’escenari somriuen van arribar a la ciutat buscant un futur que al camp no tenien. Fora de l'escenari somriuen poc. Només es diuen pel SMS allò que no poden expressar amb paraules. Des del mirador de la petita Torre Eiffel es veuen vistes panoràmiques: el perfil el gegant xinès aixafant tota les oportunitats. Les ballarines d’aquest món que s'ha convertit en centre comercial volen fugir i no poden, la Xina ha intentat segellar totes les sortides possibles, però la globalització ha entrat per les esquerdes, i els ofega, els ofega. Un passaport fals i un llarg viatge sense retorn, i les maravelles del món real s’aixecaran davant seu. Però allà, lluny de la Xina dels mil milions de ciutadans, encadenats a la màquina de la fàbrica tèxtil, tampoc hi haurà temps per visitar el Big Ben, ni el Taj Mahal. Aquest és El món que mira Jia Zhang-ke, i aquesta és la mirada que colpeja Occident com un cop de puny directe i certer.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada