La nova pel·lícula de Sidney Pollack té el simpàtic i curiós honor de ser la primera pel·lícula que s’ha pogut rodar a l’interior de la seu de les Nacions Unides a Nova York, una fita que li va ser negada fins i tot a Alfred Hitchcock. No costa entendre que l’institució que lidera Kofi Annan hagi donat el seu vist-i-plau a un thriller tan correcte –formalment, però sobretot en la seva càrrega ideològica- com aquest que protagonitzen Nicole Kidman i Sean Penn.
La complexa trama de La intérprete (sustentada en el sòlid guió d’Steven Zailian, Charles Randolph i Scott Frank) està calculada al milímetre per justificar el missatge final, tot un cant a les excel·lències de les Nacions Unides i al paper de la diplomàcia com a única via per a la resolució de conflictes polítics i socials. En el rerafons d'aquest film "progre" en moderació s'hi intueix també una crítica velada al sistema, que acaba determinant la vida de dos personatges marcats per la pèrdua i per una trista història d'amor impossible.
Artesà amb anys i anys d’ofici, Pollack ha rodat una intriga política de línies clàssiques, una pel·lícula de les que ja no es veuen, de notable correció i elegància, sense efectismes però amb prou nervi com per enxampar l'espectador d'avui en dia; amb un missatge clar però prudentment mesurat per no molestar les institucions implicades(la ONU en primer lloc, però també el govern dels Estats Units), i amb dues sòlides interpretacions: la d'un contingut Sean Penn i, sobretot, la de Nicole Kidman, una actriu imponent en molts sentits, i que dóna una mica més de si en cada nova actuació.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada