Com un conte que comença allà on s’acaben els contes. I van ser molt feliços i.... després? Aquesta és la pregunta que intenta respondre, amb imaginació desfermada, amb autèntica artilleria visual, el director novazelandès Harry Sinclair a la original El precio de la leche.
Una parella perfecta viu una idílica història d’amor entre immensos prats verds on pasturen feliçment 117 vaques, fins que l’amenaça d’una vida rutinària els comença a enterbolir l’existència. Sortir d’aquesta rutina comportarà molts malentesos, baralles i gelos i també intents de reconciliació. El director representa aquestes situacions –tot un catàleg de les dificultats de la vida en parella- de forma alegòrica i plena de símbols que cal interpretar, en la línia de films com Hechizo en la ruta maya o Northfolk.
Sinclair arreplega elements que provenen tant de la tradició dels contes europeus i com de les llegendes dels maorís autòctons, reinterpretats amb humor i moltíssima imaginació. Tot plegat, amanit amb una evocadora banda sonora que recorre a temes de Cherepnin, Rachmaninov i Rimsky-Korsakov. Aquesta combinació tan arriscada d’ingredients dóna com a resultat un film ple d’alt-i-baixos, colorista i enigmàtic en el seu conjunt, en algunes ocasions tant críptic que fa que l’espectador perdi el fil, però que en els seus millors moments resulta absolutament màgic i engrescador.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada