La clau està en una cançó de Leonard Cohen (For the innermost decision, That we cannot but obey, for what’s left of our religion, I lift my voice and pray: may the lights in The Land of Plenty shine on the truth some day). I només un director alemany té el valor de dir en veu alta allò que molts pensem: la paranoia asfixia als nordamericans post-11 S. Cal aturar-se un moment i escoltar la veu dels morts, i sentir com els morts clamen perquè no mori més gent. A la Terra de la Abundància abunda la desesperança, la misèria cobreix cada carrer, cada cantonada; i la por incomunica les persones, les tanca en si mateixes, en la desconfiança. Però un dia es farà la llum –la llum arribarà de fora, i tindrà l’aspecte d’una jove progressista i conciliadora-, i escombrarà la grisor que amenaça aquest poble, aquesta terra tan rica.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada