Estem tan acostumats a caminar capcots, seguint la nostra propia ombra, que quan aixequem la mirada al cel podem fer inesperades descobertes... Com per exemple, la inexorable presència a Barcelona d'Hermes, el missatger dels déus, la divinitat de les arts, del comerç i de les ciències cosmogòniques, i també dels viatgers; silenciós testimoni de la nerviosa activitat de les persones que pugen i baixen per l'Eixample barceloní.
A mitjan segle XIX, una Barcelona en desenvolupament econòmic i en restructuració urbanística trobarà el seu símbol ocult, hermètic, en la representació d'aquesta deïtat i els seus atributs, un casc alat i una barra d'or amb dues serps enroscades, el caduceu. Un itinerari pel Passeig de Gràcia organitzat pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics -que aquest diumenge em va fer saltar del llit a les vuit del matí- ha intentat resseguir aquesta pista. Sense cap voluntat exhaustiva, els responsables de la visita asseguren que als principals carrers del centre de Barcelona n'han trobat més de 200 representacions. I només a simple vista.
Amb aquest itinerari, que complementa l'exposició Barcelona Hermètica. La presència d'Hermes en l'arquitectura de la ciutat, pretenien donar pautes per interpretar la presència d'aquesta deïtat en l'arquitectura urbana i també per ajudar a comprendre la seva significació. Hermes, l'emissari, el vincle entre els homes i els déus, dóna nom a la tradició hermètica que durant segles ha buscat l'essència de l'ésser humà i de l'univers sencer a través de les arts liberals i les ciències. Una tradició oculta i, malgrat tot, a l'abast de tots els inquiets que, per un moment, gosin aixecar la mirada de terra i l'elevin cap a l'infinit.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada