A Kinsey, el director Bill Condon pren com a excusa la biografia del biolèg i sexòleg que als anys cinquanta va estudiar els usos i costums sexuals dels nordamericans per parlar, en realitat, d’alguns temes com ara l’homosexualitat, que encara continuen siguent tabú a dia d’avui. I, per extenció, denuncia també el retorn a la moralitat extremadament conservadora que s’està visquent actualment als Estats Units.
Excessivament sotmesa a les convencions del biopic més trillat, Kinsey proposa malgrat tot alguna solució formal que treu la pel·lícula del seu encotillament i n’eleva l’interès. Així, resulten interessants els fragments de l’entrevista personal al propi Kinsey, que va servir de prova pels enquestadors que van col·laborar en el seu estudi i que permet no només aprofundir en alguns detalls de la vida d’aquest científic, sinó que al mateix temps posa en evidència molts dels tabús que encara avui existeixen en qüestions sexuals.
Bill Condon, que va destacar amb el seu anterior film Dioses i monstruos, segueix a Kinsey els paràmetres narratius habituals en les biografies cinematogràfiques i ens mostra el procés que va portar a Kinsey des de la seva infància marcada per una fèrrea educació protestant fins a convertir-se en un pioner pel que fa als estudis sobre la sexualitat humana. Durant tot el metratge el realitzador afronta aquest tema sense vergonya, i el planteja amb una claredat i franquesa poc habituals en el cinema comercial americà (amb moments tan brillants com la confessió d’una dona que accepta la seva tendència homosexual).
Condon, que mostra durant tota la pel·lícula els avenços en l’estudi científic de la sexualitat humana que va realitzar Kinsey, no se n’oblida tampoc de parlar dels sentiments que, en el fons, tant hi tenen a veure. En aquest sentit, es reserva per al final una elegant reflexió sobre l’amor en una escena que té lloc en un bosc de sequoies i que constitueix, al mateix temps, un entrayable homenatge a Vertigo.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada