Existeix un cinema coreà reventa-guixetes, autèntics blockbusters locals dels que aquí només en rebem un llunyà ressò. Ahir vaig repescar en vídeo un d’aquests megaèxits orientals tan desconeguts aquí encara, precisament el que marca el punt d’inflexió en la cinematografia que es fa a Corea del Sud al tombant de segle: Shiri. El monumental èxit d’aquesta superproducció del 1999 dirigida per Je-gyu Kang va contribuir al renovat interès de la industria coreana pel cinema i, en conseqüència, a la creixent difusió d’aquesta cinematografia arreu del món.
I resulta com a mínim curiós que el primer gran èxit comercial del nou cinema coreà sigui una pel·lícula amb tanta càrrega política, amb un missatge clarament partidari d’una reunificació ordenada de les dues Coreas, que no dissimula la denúncia (una mica pel·lículera, però ben intencionada) de la crítica situació social que es viu al Nord i també del capitalisme galopant de la que és víctima el Sud, i que queda reflectida per boca del líder –dolentíssim i una mica massa estereotipat- del grup terrorista nordcoreà que pretén atemptar contra aquest procés d’unificació. Aquest personatge està interpretat per una de les grans estrelles d'aquesta cinematografia, Choi Min Sik, l’únic actor d’aquest país de la que soc capaç de recordar el nom, segurament gràcies a la commoció que em va causar a Old Boy. Tot investigant, he descobert que un altre dels actors de Shiri, Kang Ho Song, sortia en un altre film coreà essencial, Misteries of murder.
Shiri és una pel·lícula carregada d’acció -comença amb un clímax i pràcticament ja no l'abandona- i amb moltíssimes influències del cinema nordamericà, arreplegades tant dels thrillers polítics de John Frankenheimer com dels productes trepidants (i explosius) de Jerry Bruckheimer. Però, al mateix temps, no se n’amaga d’una manera de fer oriental, i no pas per aquell ritme pausat propi que tenen algunes pel·lícules d'autor, com ara les del també coreà Kim ki-duk, sinó perquè també es fixa en aquesta mena de subgènere policiac que es fa a Hong Kong i perquè amaneix la història amb subtrames i ralentís que trenquen una mica amb la trepidància a la que els occidentals estem tan (mal)acostumats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada