Títols com El enviado, White Noise (insuportablement dolenta), La memoria de los muertos (esforçada però inversemblant), la extranyament inquietant Birth o fins i tots els remakes ianquis de films orientals d’esperits com La señal o El grito tenen alguna cosa en comú: la necessitat, cada vegada més present a les produccions de Hollywood, de mostrar una via possible que permeti que els vius es comuniquin amb els esperits o que recuperin, d'alguna forma, els éssers perduts. Em pregunto què ens volen dir totes aquestes pel·lícules... A banda d'un espectacle, a banda d'un gran negoci, Hollywood sempre ha estat –voluntària o involuntàriament- un gran mirall del sentiment americà i, també, una efectiva vàlvula d’escapament de les angoixes i temors col·lectius (recordeu les històries d’invasions extraterrestres en plena guerra freda?). Seran, doncs, aquestes pel·lícules que busquen desesperadament el contacte amb els desapareguts, conseqüències lògiques de l’11S i la Guerra d’Iraq? Aconseguiran els espectadors americans expiar d'aquesta manera els seus fantasmes?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada