Us enrecordeu del noiet que sortia a Alguien voló sobre el nido del cuco? Doncs ja s'ha fet gran i s'ha convertit en un extravagant referent dels aficionats al fantàstic més caspós. No em refereixo al paper que Brad Dourif fa a El senyor de los anillos sinó a que ell ha estat l'ànima -és a dir, la veu- de l'entranyable Chucky, el ninot diàbolic. A Sitges ha vingut a presentar el nou capítol (el cinquè) d'aquesta sagnant saga ninotaire. La semilla de Chucky recupera l'inefable Chucky i la seva nòvia, la que ja sortia en algun capítol anterior, i presenta un nou membre de la família de làtex, el fill/a de la parella. Ara tots tres desitgen aconseguir un cos humà però l'activitat de psycokillers els acaba tirant més que la carn... encara que aquesta sigui la de Jennifer Tilly, demostrant que la seva carrera està tocada i pràcticament enfonsada. La veritat és que la pel·lícula pretén ser irreverent i molt descabellada però no passa de brometa simpàtica, amb els referents habituals a clàssics del terror (El resplandor, Carrie...) i també una vocació "trash" que no acaba de quallar, tot i l'homenatge a Glen or Glenda d'Ed Wood i la petita aparició de John Waters.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada