En Toni Higueruelo i la Flora Álvarez són els responsables d'una empresa d'especialistes de cinema. La Flora porta les relacions públiques i el Toni tan aviat fa de doble d'escenes perilloses com dirigeix seqüències d'acció. Això és precisament el que han fet per a la pel·lícula Rottweiller, ell despropòsit de la Filmax-Fantastic Factory (especialistes també, però en sèries B, trash, cutregore i altres desfetes cinematogràfiques) que s'ha presentat al Festival de Cinema de Sitges, i a sobre en una sessió sorpresa. A la projecció, que vaig seguir amb el Toni i la Flora, també hi va assistir Paul-Naschy-el-mite-vivent, l'aparició estelar del qual a Rottweiller era més que prescindible...
De fet, pràcticament tot és prescindible a Rottweiller, un subproducte que l'inefable Brian Yuzna ha dirigit pensant directament amb el públic oriental de videoclub. Deu ser que a Orient interessa molt aquest tipus de cosa però a Sitges va aconseguir ser objecte unànime de rebuig. Ni l'argument, ni els actors (nefast William Miller), ni els efectes especials són dignes del festival i això que Sitges sempre ha sabut fer de la caspa objecte de culte. Sort que el Toni i la Flora em dinamitzaven la projecció explicant els secrets i pormenors de les escenes de risc a les que ells han intervingut, i així van fer que la hora i tres quarts perdudes fos menys lamentable.
Amb els especialistes també vam poder comprovar,a Sitges, com la Filmax és capaç de fer coses bé si s'ho proposa. La Flora, que a banda de les relacions públiques també fa d'actriu, fa una petita aparició ("mi primer desnudo", anava explicant alegrement) a The Machinist, la pel·lícula que ens va reconciliar amb Julio Fernández (productor). Realment l'aparició de la Flora a The Machinist és molt petita (dura entre mig i un segon) però suposo que tot i això val la pena sortir en aquesta pel·lícula que ha pagat la Filmax, que -ara si- és més que digna, que ja ha estat guardonada en algun festival de cinema fantàstic i que fa olor a Oscar gràcies a la notable interpretació de Christian Bale.
El nen d'El imperio del sol i el psicopata d'American Psycho ara és un esquelet vivent -la infalible dieta de la poma- afectat d'un insomni permanent, al·lucinacions, amnèsia i atacs d'esquizofrènia. I tot això per culpa dels sentiments de culpa (i hasta aquí puedo leer...). Bale s'ha aprimat trenta quilos i s'ha quedat literalment als ossos, però a The Machinist no només fa ostentació de la seva capacitat de transformació física sino que a més a més també interpreta i ho fa bé. Això, juntament amb un guió que tot i no matar d'originalitat està força benestructurat, una posada en escena correcta, un repartiment que recupera a Jennifer Jason Leigh i Aitana Sánchez Gijón, un suspens ben trobat, un ritme força mantingut i un final passable fan que The Machinist sigui una agradable sorpresa -i més venint del mateix productor de Rottweiller- dins el fantàstic autòcton.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada