Com hauria estat la història dels Estats Units si els confederats haguessin guanyat la Guerra de Secessió? Res seria com és avui. Abraham Lincoln no s’asseuria majestàtic al Memorial que porta el seu nom, el Dixie seria ara l’himne nacional i la potència americana tindria el format d’un imperi tropical, amos de l’imperi sudamericà del sucre. Els americans s’haurien aliat a Hitler i un mur de cotó separaria els Estats Confederats dels seus veíns canadencs, perillosos acollidors dels esclaus negres dissidents.
Ah, els esclaus! El pilar de la societat confederada… Les mammys i els oncles Tom cuinarien, netejarien, fins i tot criarien els polidets fills de les famílies blanques. I les famílies, agraídes, els comprarien regals per la seva bona conducta: un atractiu collar perquè no s’escapi de casa. Perquè on pot estar millor un esclau negre que esclavitzar en una fabulosa casa unifamiliar confederada? Si fins i tot serien protagonistes de divertides telecomèdies, i posarien el seu rostre a les marques de diversos productes: el dentífric negrito, les cigarretes afro.
Totes aquestes hipòtesis són les que proposa, amb finíssima ironia, el director Kevin Willmott al fals documental Confederate States of America (C.S.A.), un altre dels interessants films inclosos a la potent secció de Noves Visions del Festival de Sitges. Amparat per la productora de l’irat Spike Lee, Willmott realitza un exercici de reconstrucció històrica que parteix de la pregunta "que hauria passat si…". L’esclavitut, epicentre de la Guerra de Secessió, seria ara també el pilar d’una societat on els republicans es farien dir demòcrates i els demòcrates serien perillosos ideòlegs de la "dreta" radical. Els curs de la història hauria fet modificar fins i tot les pel·lícules, i ara ningú hauria sentit a parlar de Lo que el viento se llevó i El nacimiento de una nación tindria ara un argument ben diferent.
Willmott dota el seu documental d'una estètica televisiva. Així, el film comença amb una irònica advertència confederada -"aquest documental està produit pels britànics", no és la "versió oficial"- i s'interromp, com un programa de televisó, per donar pas a la publicitat. Els anuncis es converteixen en un inquietant retrat de la societat ultraconservadora i esclavista en la que haurien derivat els Estats Units si el resultat de la batalla de Gettysburg hagués estat un altre.
Però, de veritat creieu que ara les coses són tan diferents ?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada