La sessió inaugural de la 26a Mostra de Cinema de Mataró va ser digna del Festival de Sitges... No només perquè la pel·lícula fós un exemple representatiu del terror asiàtic sinó també pel petardeig del curtmetratge que es va projectar abans del film, una autèntica joia casposa titulada Las superamigas contra el profesor Vinilo.
A tale of two sisters, la pel·lícula coreana que inaugurava la Mostra, pren com a punt de partida una situació pròpia d’un conte infantil: dues “criatures celestials” (les cites al film de Peter Jackson són més que evidents) sotmeses al maltractament d’una madrastra-bruixa sense sentiments. Durant la primera part del film, s’imposa l’aire intemporal i oníric dels contes i s’apunten alguns dels elements propis dels relats d’iniciació, com ara les pors infantils o el tràngol de passar de la infància a l’adolescència (en el cas d’aquestes dues nenes, amb l’arribada de la menstruació).
En aquest tram, el film destaca per la seva bellesa formal i un aconseguida sensació de terror atmosfèric que embolcalla l’espectador, fent-lo sentir la presència d’esperits que habiten en aquesta casa misteriosa. Kim Jee-woon no se n’amaga de referents com El resplandor i històries de fantasmes en la línia d’Al final de la escalera, Los otros, i per sobre de totes aquestes, la novel·la Otra vueltra de tuerca, de Henry James.
Però mica en mica la pel·lícula va derivant en un terror més barroer i convencional, basat en cops d’efecte i banys de sang. Amb una evident mirada a Occident, Jee-woon no renuncia tampoc a referents orientals i fa aparèixer aquesta mena de fantasma femení de cabell llarg i laci i rostre desencaixat s’està convertint en el símbol del terror que ve de l’Orient llunyà. Mil girs de guió que marejen i cansen i un final histèric i sagnant desmereixen la capacitat fascinant i envolvent dels minuts inicials d'A tale of two sisters.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada