dissabte, de novembre 6

El revers de la família americana



Fenòmens com el de Gran Hermano o els cada vegada més agressius programes del cor han posat sobre la taula el debat sobre els límits de la vida pública i la vida privada. En certa manera, la pel·lícula del debutant Andrew Jarecki, el documental Capturing the Friedmans (projectat divendres 5 a la Mostra de Cinema de Mataró) també planteja de retruc aquesta qüestió. El film mostra el procés de desintegració d’una acomodada família nordamericana després que el pare, Arnold Friedman, i un dels seus fills, Jesse, fossin acusats i empresonats per un pressumpte delictes d’abusos sexuals a menors. I ho fa a través dels videos familiars casolans que David, un altre dels fills dels Friedmans, va enregistrar abans, durant i després que l’escàndol sortís a la llum.

Per una banda, Jarecki reconstrueix aquest estrany cas, del que mai se’n va arribar a treure l’entrellat, seguint els paràmetres habituals d’un documental: entrevistes amb les parts implicades –Elaine, Jesse i David Friedman, investigadors, advocats, policies, pressumtes víctimes i famílies implicades-, imatges d’arxiu, documents diversos… Però no és així, sinó en els enregistraments casolans dels Friedman, on es posa de manifest la pressió mediàtica de la que van ser objecte, el judici paral·lel al qual se’ls va sotmetre, i finalment, tot el procés de desintegració des de dintre d’una famíla que, molt abans de tot aquest capítol, tenia una vida feliç i tranquil·la, totalment inqüestionable.

El cas Friedman és un dels capítols més estranys de la història judicals dels Estats Units, precisament per la quantitat de contradiccions i caps que queden sense lligar. La pel·lícula convida l’espectador a emetre el seu propi judici sobre aquest assumpte sobre el que hi ha massa zones fosques. L’espectador es veu també posat a prova quan es converteix en indiscret testimoni de les discussions, els plors, les tensions i també els moments puntuals de tendresa enmig de la crisi familiar. I, al mateix temps, es proposa una reflexió sobre la hipocresia de les convencions socials, sobre un sistema judicial vulnerable i inexacte, sobre la definició de pornografia i sobre la naturalesa evasiva de la veritat.