Hi ha amors fidels, amors setmanals, amors volàtils, amors llunyans i amors diferents, amors efímers i amors dormits… històries doloroses de profunda bellesa. Tristesa i poesia, foscor i esperança en un meravellós àlbum autoeditat titulat Amantes, a mig camí de la vinyeta de còmic i el quadre d’exposició. Ana Juan, una il·lustradora encara massa desconeguda tot i ser requerida per les portades de The New Yorker i aplaudida per l’imprevisible públic japonès.
Amantes va aparèixer per casualitat a l'Espai Isidor i des de llavors i en comptagotes s'ha anat ampliant la petita biblioteca Ana Juan: ara una adaptació gòtico-expressionista de la Blancaneus, ara la portada d’un disc de Joe Cocker, ara el cartell promocional d’A snake of june(una extranyíssima pel·lícula japonesa projectada a Sitges 2002), ara una biografia il·lustrada de Frida Kahlo, de qui Ana Juan es confessa admiradora, i potser hereva.
No és tan senzill, no és senzill casar Frida Kahlo amb Marc Chagall, amb Georges Grosz, amb Magritte, amb Picasso, i fer llibres per a infants i les cobertes dels llibres d’Armistead Maupin i Samuel Shem i cartells d’obres teatrals londinenques i il·lustracions per a magazins dominicals i fer-ho bé. Tampoc devia ser fàcil per Ana Juan ser de les poques dones autores de còmics, allà per la dècada dels 80 quan començava a la revista Madriz, i obrir-se camí a cop de pinzell i llàgrimes per definir els seu imaginari propi. Teniu la última mostra de l'indiscutible talent d'Ana Juan al seu últim àlbum infantil, Comenoches.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada