En el rerafons de la preqüela d’El exorcista hi ha la relativa polèmica cinematogràfica que té com a protagonista al guionista i director Paul Schrader. A ell li havien encarregat, inicialment, aquest projecte que narra els orígens de la lluita contra el mal del popular pare Merrin (originàriament interpretat per Max Von Sydow i ara amb el rostre d'un altre actor suec, Stellan Skarsgaard). Segurament la seva marcada educació calvinista, que d’alguna manera deu haver quedat plasmada al seu film, ha tingut a veure amb la decisió dels responsables de Warner Bross de retirar de la circulació l’Exorcista dirigit per Schrader i encarregar-lo de nou a un director menys «tormentat». Així, la versió que s’ha pogut veure a les pantalles comercials és la que ve firmada pel força menys polèmic i bastant més insípid Renny Harlin.
L'exorcista presentat per l'ex de la Gina Davis sembla més aviat un cosí germà pobre d’Indiana Jones que no pas un introspectiu capellà que després de perdre la fe en comprovar en la seva pell la maldat humana -l’horror nazi, en aquest cas- la recupera precisament per enfrontar-se al mateix satanàs personificat en el cos d’una doctora. Inexplicables girs de guió, ensurts propis d’una atracció de fira, interpretacions inversemblants i una ridículament pretesa transcendència li resten el poc interès que ja, de partida, podia tenir una preqüèla de l’excel·lent film original de William Friedkin (que fa poc es va poder repescar, remasteritzada i amb escenes inèdites). Amb aquest film, i a l’espera que tard o d’hora la inèdita versió d’Schrader es pugui veure, ens quedem els aficionats al terror.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada