“Ja no tenim paraules per explicar què està passant al món i només ho podem fer a través de l’art”. La reflexió és de la Magda Puyo, a qui vaig sentir el passat divendres en una taula rodona sobre nous llenguatges en la creació artística que es va fer a Mataró.
La veritat és que a la taula rodona es va parlar poc sobre els nous llenguatges en la creació artística però es va parlar bastant de la utilitat de l'art i del paper dels polítics, que sovint es mostren massa passius o interessats a l’hora de promocionar qualsevol manifestació artística o cultural que no aporti diners o votants. Així ho va advertir la dramaturga quan va dir que la cultura continua semblant innecessària “i només es fa servir per prestigiar els polítics, com un vestit bonic o un edifici amb placa”.
Puyo va fer una defensa de l’art com “una necessitat vital de l’ésser humà” i com a vehicle per entendre el món que ens envolta. I aquest argument –hi coincideixo plenament- hauria de ser suficient per animar els polítics a fer una aposta més decidida per la cultura, a invertir-hi més i de forma menys interessada i partidista i, sobretot, amb la voluntat de treure’ns del desert cultural al que de vegades sembla que ens veiem abocats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada