dimarts, d’octubre 26

Caravaggio és la llum



En el seu llibre El conocimiento secreto, l'artista pop anglès David Hockney proclama a Caravaggio (1573-1610) com un precursor pictòric del cinema. Potser és per aquest motiu pel qual la obra de Michelangelo Merisi sempre m'ha fascinat, fins a convertir-se en una de les meves grans obsesions.

En una paret de casa meva penja la reproducció d'un Baco amb el rostre encara juvenil del propi Caravaggio, que alça una copa convidant a la disbauxa. I disbauxats van ser els seus anys de joventut, a Milan, abans d'instal·lar-se a la Roma dels grans papes. Després, potser massa aviat, la gresca i la glòria donarien pas a la foscor i al torment i així es llegeix en aquest mapa vital que va dibuixar en tots i cadascun dels seus quadres.

Caravaggio va viure una vida curta i plena d'ombres, però enmig de la foscor va saber trobar la llum, la que entra per una cantonada i il·lumina un instant fugaç de vida. Una expressió momentània en un rostre, la tensió un segon abans de l'esclat violent... autèntiques instantànies pintades a l'oli, plenes de llum, com una fotografia. I així Caravaggio va aconseguir burlar la mort, que el va perseguir primer a Roma, i després a Nàpols, i a Malta...

Ara el Museu del Capodimonte de Nápols (una ciutat contradictòria, extranya i fascinant) resegueix les pases del Merisi després dels dies vaticans de llum i glòria, en una retrospectiva que s'endinsa en la penombra de les obres que Caravaggio va pintar després de fugir de Roma, on va assassinar a qui va gosar fer-li trampes en el joc, un tal Ranuccio.

A la pel·lícula Caravaggio, del director Derek Jarman -radical i lliure com pocs- especula sobre les motivacions passionals que van portar l'artista italià a cometre un crim que marcaria la seva vida i encara més la seva obra. A la realitat, la vida de Michelangelo Merisi devia ser solitària, tormentada i violenta, amb esclats de dolor i ira que s'entesten en sotmetre la seva pintura a les tenebres. Però en la foscor, una tossuda escletxa de llum s'imposa a les ombres i projecta Caravaggio fins als nostres dies.