Tòpics donostiarres

Cada any, a mitjan setembre, la mateixa història...

Lluita per aconseguir les entrades. La pel·lícula que vols veure acaba de guanyar un premi gros a un festival molt més important i s’ha convertit, d’ahir per avui, en un títol imprescindible. La web es penja, el telentrades comunica, i el contador de seients lliures va baixant davant teu…. Tensió i nervis… Ara no comunica…. Per fi! Ja tenim entrades!!!! Ara només falta recollir-les al caixer, però aquesta és una altra història.

Segon pas. Hotels. L’1 de setembre sempre diuen que no tenen cap habitació per la setmana del festival, San Sebastià està ocupat per ordes de cinèfils. Tant és, quan només quedin dos dies perquè comenci acabarà apareixent una habitació, la nostra. Però mentrestant, aquell patiment…

Les projeccions marquen els horaris.
-A quina hora sortirem de casa?
-A quina hora tenim la primera pel·lícula? Doncs resta-li cinc hores.
-N’hi resto sis, que a la sortida de Saragossa sempre ens perdem…

Els pinxos de gambes de la Casa Gandarias. Insuperables, inimitables, imprescindibles. El bateig gastronòmic de cada edició. Un lloc entranyable.

Mitòmans incorregibles
L’any passat, al Maria Cristina vam veure en Harvey Keitel. Anava vestit amb pantaló i americana negres… i sandàlies! Es posen qualsevol cosa i ja són glamourosos. …no el buscavem a ell. Esperavem en Sean Penn, però ni tan sols havia arribat a la ciutat. Ens vam haver de conformar amb el director coreà de Misteries of Murder. Sort que després va guanyar el premi a la millor direcció!

Mitòmans incorregibles 2
La gent s’aplega a la porta del Maria Cristina esperant que surtin els famosos. Sobretot adolescents esperant a veure alguna estrella famosa, i que només criden quan veuen sortir joves promeses del cinema espanyol. Nosaltres vam veure sortir en Claude Chabrol i també vam cridar, ratllant la histèria: “Claude!!!!! Claude!!!!”. Allá donde fueres…

Mitòmans incorregibles 3
Intervención divina ens va impressionar. Molt. I teniem allà mateix el seu director, el palestí Elia Suleiman. Hem de fer alguna cosa, aquest home marxarà i no el tornarem a veure mai més. La peli és una passada, anem-li a dir alguna cosa… mira’l, està allà! Ningú el coneix, no veus que no és famós? Va, ves i diga-li alguna cosa, que t’ha agradat la pel·lícula, que t’expliqui més coses del conflicte israeliano-palestí, que t’expliqui els seus nous projectes…Reuneixes el valor, t’hi acostes i quan estàs davant d’aquest realitzador pràcticament desconegut a punt de convertir-se en un autor de referència l'única paraula en anglès que et ve al cap és…..”congratulations”. Doncs això: felicitats, senyor Suleiman, per la seva pel·lícula.

Michael i la música.
Vaig tenir les primeres notícies d'un tal Michael Winterbottom ara ja fa uns quants anys, a la programació de cinema del Monumental de Mataró i amb una extranya pel·Lícula titulada Besos de mariposa . Però el destí ha acabat associant Winterbottom a Donosti. I, a sobre, l'ha especialitzat. Perquè totes les pel·lícules que li hem vist al festival giren al voltant del món de la música. Primer Twenty Four hour party people. Aquest any en toca una altra, Nine Songs. Polèmica, diuen... Pel seu alt contingut eròtic? Podria ser, però entre cinèfils, és més interessant que per primera vegada sigui el director el que vol remuntar la cinta en contra de la voluntat del productor, que veu més clar el negoci si la pel·liculeta porta la "X" al costat del títol.

Mike.
Donosti és Mike Leigh. I Mike Leigh és Donosti. Que ara es parli de Mike Leigh fora de Donosti ve a ser una mena d’apropiació indeguda. Vera Drake no pot haver guanyat a Venècia, perquè els autèntics seguidors de Mike Leigh, nosaltres, estem a San Sebastià. Com ha pogut projectar Vera Drake primer als italians? Li perdonem, perquè sabem que aquest any ens tornarem a veure. Tenim una assignatura pendent amb Mike Leigh. “Please, mister Leigh, Topsy Turvy”. El nostre anglès macarrònic no permet fer maravelles però aquestes quatre paraules suplicants seran suficients. “Siusplau, senyor Leigh, estreni Topsy Turvy a casa nostra!”