El Teatre Lliure ha encetat, en les darreres temporades, un cicle d’homenatges a personalitats del món de les arts. Aquest any li toca a Jaime Gil de Biedma, el poeta de l’Escola de Barcelona que serà recordat ara a través de la lectura dels seus poemes que en faran polítics, escriptors, actors, cantants i economistes.
L’espectacle es titula 12 estimen Gil de Biedma i es representa avui i demà a l’Espai Lliure. Com que no hi podré anar, us reprodueixo aquí, a mode d’homenatge personal, un dels poemes de Gil de Biedma que més em commociona:
No Volveré a ser joven
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, era tan sólo
las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada