Pel·lícules petites

Hi ha pel·lícules tant petites que corren el risc de desaparèixer. Retrato de April és una pel·lícula petita. Molt petita. Només dura una hora i quinze minuts i s’ha estrenat discretament, enmig del rebombori generat per Mar adentro, a la sala més petita de Barcelona, la quatre de l’Alexandra (l’antic Alexis, vaja). I és una llàstima que estigui condemnada a desaparèixer perquè és difícil trobar pel·lícules que amb tant pocs mitjans siguin tan emocionants.

No és per l’argument, que així explicat, sense veure-la, sembla força trillat: l’April del títol –Katie Holmes al film- és l’ovella esgarriada d’una família força estravagant, amb una mare histèrica (imprescindible Patricia Clarkson), un marit calçaces, una filla absolutament repelent de tant perfecte que és i un fill fumeta que passa de tot. La família en qüestió emprèn un viatge fins a Nova York, on viu l’April, per celebrar amb ella el Dia d’Acció de Gràcies. Per a l’April, una pseudo punk amb un passat relacionat amb les drogues, la visita de la família representa un important retrobament i, en conseqüència, vol fer-ho notar preparant un dinar a l’alçada de la diada, amb gall dindi farcit i tot. Però el forn no li funciona i trobar un forn en condicions serà tota una odissea…

Per la família de l’April, el trajecte fins a Nova York acabarà adoptant un aire de viatge iniciàtic en el que, un darrera l’altre, s’aniran descobrint i entenent les autèntiques circumstàncies dels personatges… No us vull rebentar res de l’argument però, a grans trets, resulta que la mare té un cancer terminal, que la filla perfecte té un problema gravíssim de manca d’atenció per part d’una mare que només s’entén amb el fill perquè li proporciona “porros” que li alleugereixen el dolor…. I, de rerefons, aquesta gran ferida que representa la ruptura amb l’April, que s’acaba convertint en la més normal d’aquesta familia d'esgarriats.

I encara hi caben més coses en aquests intensos vuitanta minuts en vídeo digital… un missatge integrador derivat de la relació de l’April i els seus estravagants veïns; i una maravellosa declaració d’amor en boca del nòvio de la protagonista, un jove afroamericà a qui no costa contemplar sota l’òptica de l’estereotip i els prejudicis però que, aviat, es manifestarà com una persona ben diferent d’allò que sembla. De fet, tot a Retrato de April és ple de tòpics desmentits i veritats ocultes sota una fina capa de sensibilitat.