Indispensable

La Cosa (com l'ha batejat la Tina) també té algunes coses bones, com aquesta:

Fòrum projectarà l'última pel·lícula del sud-coreà Kim Ki-Duk

Barcelona, 8 set (EFE).- Els visitants del Fòrum Universal de les Cultures podran veure demà al recinte l'última pel·lícula del cineasta sud-coreà Kim Ki-Duk, "Primavera, verano, otoño, invierno y ... primavera".
La cinta, que ha estat premiada als festivals de Locarno, Las Palmas de Gran Canària i Sant Sebastià, serà projectada a les 23.00 hores a la pantalla del Mirador del Fòrum.

Angel Sala, director del Festival de Sitges, ha dit avui a la premsa durant la presentació de la pel·lícula que "parlar de Kim Ki-Duk és parlar del 'boom' que el cinema coreà ha tingut a tot el món els últims anys".
Sala, això no obstant, ha lamentat que l'èxit del cinema coreà i asiàtic, en general, es tracti d'un fenomen bàsicament adscrit a festivals, sobretot a Espanya, on "tenim un problema de distribució que fa molt difícil veure en cartellera pel·lícules orientals"."La distribució a Espanya i a Catalunya travessa per un dels seus pitjors moments", ha insistit Sala.

La pel·lícula de Kim Ki-Duk, que té un caràcter eminentment visual i emocional i a penes compta amb diàlegs, es projectarà al Fòrum un dia abans de la seva estrena en algunes sales del país. Segons Sala, la cinta contrasta amb altres de les pel·lícules anteriors de Kim Ki-Duk, com per exemple amb "The Isle", una pel·lícula molt impactant basada en una història sadomasoquista.

"Primera, verano, otoño, invierno y ...primavera" narra la història d'un aprenent al llarg de les quatre estacions de la vida amb un missatge clar: el desig de possessió comporta la destrucció del més preat.
"Es una pel·lícula en capítols però en la qual les transicions passen desapercebudes (...) i que té molta normalitat en parlar de la vida i de la mort", ha comentat Sala. "Es una pel·lícula molt clara, encara que no estigui molt clar quin és el seu principi o el seu final", ha afegit.

Kim Ki-Duk, que va començar en el món del cinema com a guionista, va debutar com a director el 1996 amb "The Cocodrile" i des d'aleshores ha fet dues o tres pel·lícules per any, entre elles "The Isle", "Address Unknown" o "Samaritan Girl".

La vaig poder veure al Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF) i és una autèntica maravella. Si la vostra referència de Kim Ki-Duk és La isla no patiu, que aquesta no fa tan de mal. Primavera, verano, otoño, invierno y ... primavera ve a ser una mena de conte d'inspiració zen sobre les edats de l'home i els desenganys, l'aprenentatge que se'n deriva i la maduresa que se n'obté. Absolutament indispensable.