Supervivència

Audre Lorde era dona, era negra, era lesbiana i tenia un càncer. Ira, lluita, supervivència. El seu crit va ser ferm al carrer i més intens encara en la seva poesia. I va enderrocar murs i va sobreviure i va inspirar a moltes altres que van venir després. Jo vaig venir després. No sóc negra, no sóc lesbiana, no he estat mai malalta i si, sóc dona. I sento que la ira, la lluita i la supervivència encara em pertanyen. Només fa vint-i-quatre hores que m’he acostat al cos de la poetessa però ara sé que no he estat sola, que no hem estat mai soles. Només que… qui va dir que era simple?

Qui va dir que era simple
Té tantes arrels l’arbre de la ràbia
que de vegades les branques es trenquen
abans de donar fruits.
Assegudes a Nedicks
les dones es reuneixen abans de marxar
parlant de les problemàtiques noies
que contracten per quedar lliures.
Un empleat quasi blanc posterga
a un germà que espera per atendre-les primer
i les dames no adverteixen ni rebutgen
els plaers més subtils de l’esclavitut.
Però jo que estic limitada pel meu mirall
a més a més de pel meu llit
veig causes en el color
a banda d’en el sexe
i m’assec aquí preguntant-me
quin dels meus jo sobreviurà
a tots aquests alliberaments.

Audre Lorde (1934-1992)
Negra, lesbiana, feminista, poeta, professora, mare i activista política.